Gravidez e maternidade

14 Et beneirà més que a cap altre poble; cap home ni cap dona no serà estèril, ni serà estèril cap animal del vostre bestiar.

7 Però els descendents d’Israel van ser fecunds, es van multiplicar i propagar, i arribaren a ser tan nombrosos que omplien el país.*

2 La seva descendència serà gran al país,*

Dàlet

serà beneït el llinatge dels justos.

He

13 Ets tu qui m’has format les entranyes,

m’has teixit en el ventre de la mare.*

14 Et dono gràcies perquè m’has fet tan admirable,

les teves obres són meravelloses:

ho reconec amb tota l’ànima.

15 Res del meu cos* no et passava per alt

quan jo m’anava fent secretament,

quan em brodaven en el fons de la terra.*

16 Els teus ulls em veien abans d’estar format,

i els dies de la meva vida

eren tots escrits en el teu llibre;

estaven tots fixats,

abans que n’existís un de sol.

3 L’herència del Senyor són els fills,

els descendents són la millor recompensa;

9 Diu el Senyor, el teu Déu:

«Si sóc jo qui obre el pas a l’infant,

haig d’impedir que neixi?

Sóc jo qui el faig néixer:

no el privaré pas de veure la llum.»

13 Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort.*

9 però ell m’ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder.»* Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist.

2 En tu, Senyor, m’emparo;

que mai no quedi confós.*

Per la teva bondat, treu-me del perill;

2 Escolta el meu clam, Déu meu,

estigues atent a la meva súplica.

11 Com un pastor ell pastura el seu ramat:

l’aplega amb el seu braç,

porta al pit els anyells,

guia les ovelles que crien.»**

3 Escolteu-me, casal de Jacob,

supervivents del poble d’Israel:

Us duc als braços des que vau néixer,

sóc jo qui us porta

des de les entranyes de la mare.

4 I seré el mateix

fins a la vostra vellesa;

encara us duré

quan tindreu blancs els cabells.

Jo us he fet i us portaré als braços,

us hi duré i us salvaré.*

15 Tanmateix, la dona serà salvada gràcies a la maternitat, a condició que perseveri amb tota discreció en la fe, la santedat i l’amor.*

28 Els fills van a felicitar-la,

el marit en canta les lloances:

Reix

Caín i Abel

1 L’home s’uní a Eva, la seva dona, que va infantar Caín. Ella deia:

– He procreat un noi, gràcies al Senyor.*

Naixement d’Isaac

1 El Senyor es va recordar* de Sara, tal com havia dit, i va complir el que havia promès. 2 Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedà embarassada i li donà un fill en el temps que Déu li havia anunciat.*

21 Isaac va pregar al Senyor per la seva dona, que era estèril.* El Senyor el va escoltar i Rebeca va quedar embarassada,

20 Passats uns quants dies, Anna es va trobar que esperava un fill. Va donar a llum i posà al seu fill el nom de Samuel, tot dient-se: «L’havia demanat al Senyor.»*

Tu que vius a recer de l’Altíssim

1 Tu que vius a recer de l’Altíssim

i fas nit a l’ombra del Totpoderós,*

2 digues* al Senyor: «Ets la muralla on m’emparo,*

el meu Déu, en qui confio.»

7 El Senyor et guarda de tota desgràcia,

et guarda la vida.

8 El Senyor guarda tots els teus passos*

ara i per tots els segles.

5 – Abans de formar-te

en les entranyes de la mare,

jo et coneixia;

abans que sortissis del seu ventre*

et vaig consagrar profeta

destinat a les nacions.

22 »Quan en una baralla uns homes fereixen una dona embarassada i la fan avortar, sense lesions per a la dona, el culpable haurà de pagar davant el jutge la indemnització que reclami el marit. 23 Però si hi ha lesions, el culpable pagarà vida per vida,

15 El Senyor li respon:

«¿Pot oblidar-se una mare

del seu infantó,

pot deixar d’estimar

el fill de les seves entranyes?

Però, ni que alguna l’oblidés,

jo mai no t’oblidaria.*

11 Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, va obtenir la capacitat de fundar un llinatge, tot i que li havia passat l’edat;* és que va posar la confiança en el qui havia fet la promesa.*

45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.

Càntic de Maria

46 Maria digué:*

– La meva ànima magnifica el Senyor,*

47 el meu esperit celebra

Déu que em salva,*

48 perquè ha mirat la petitesa

de la seva serventa;*

des d’ara totes les generacions

em diran benaurada,*

49 perquè el Totpoderós

obra en mi meravelles;

el seu nom és sant,*

9 La qui vivia estèril a casa,

la fa mare feliç amb els fills.*

Al·leluia!*

16 Jo la beneiré i d’ella et donaré un fill. La beneiré, i serà mare de pobles i de reis.

3 La teva esposa fruitarà com una parra,

dins la intimitat de casa teva;

els teus fills seran com plançons d’olivera*

al voltant de la taula.