Preservação das escrituras

35 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.**

18 »En veritat us ho dic: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma* de la Llei.* Tot arribarà a la plenitud.*

8 L’herba s’asseca i la flor es marceix,

però la paraula del nostre Déu

dura per sempre.»*

24 Perquè

els homes són tots herba,

i tota la seva glòria

és com la flor dels camps.

L’herba s’asseca i la flor cau,

25 però la paraula del Senyor

dura per sempre.*

I aquesta paraula és l’evangeli que us ha estat anunciat.

23 ja que heu estat engendrats de nou, no d’una llavor corruptible, sinó d’una que és incorruptible:* la paraula de Déu viva* i eterna. 24 Perquè

els homes són tots herba,

i tota la seva glòria

és com la flor dels camps.

L’herba s’asseca i la flor cau,

25 però la paraula del Senyor

dura per sempre.*

I aquesta paraula és l’evangeli que us ha estat anunciat.

20 Però heu de saber, abans de tot, que no hi ha cap profecia de l’Escriptura que cadascú pugui interpretar com li sembli. 21 En efecte, no hi ha hagut mai cap profecia que sorgís d’un voler humà; més aviat alguns homes, enduts per l’Esperit Sant, han parlat de part de Déu.*

1 En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; 2 però ara, en aquests dies, que són els definitius,* ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot.*3 Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula i ara, acabada l’obra de purificació dels pecats, s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina;*

14 La Paraula s’ha fet carn*

i ha habitat* entre nosaltres,

i hem contemplat la seva glòria,*

glòria que té

com a Fill únic del Pare,

ple de gràcia i de veritat.

14 Entenc que tot el que Déu fa perdura eternament:* no s’hi pot afegir res ni se’n pot sostreure res. Déu obra així perquè vol ser venerat.*

11 Guardo al fons del cor* el que has promès,

per no pecar en contra teu.

El cel parla de la glòria de Déu

1 Per al mestre de cor. Salm del recull de David.

2 El cel parla de la glòria de Déu,*

l’estelada anuncia el que han fet les seves mans.*

3 Els dies, l’un a l’altre es transmeten la paraula,

l’una a l’altra se la revelen les nits.

4 Silenciosament, sense dir res,

sense que ningú els senti la veu,

5 el seu anunci s’escampa a tota la terra,

el seu llenguatge arriba fins als límits del món.*

En el cel* hi ha posat un pavelló per al sol,

6 i el sol en surt com un espòs de la cambra,

radiant com un atleta que es llança a la cursa.*

7 Surt d’un extrem del cel i volta fins a l’altre:

res no s’escapa de la seva escalfor.

8 És perfecta la llei del Senyor,*

l’ànima hi descansa;

és ferm el que el Senyor disposa,

dóna saviesa als senzills.

6 Diu el Senyor: «Veient l’opressió dels desvalguts

i el gemec dels pobres,*

ara mateix m’aixecaré,

salvaré els qui són menyspreats.»*

7 Les promeses del Senyor són de bona llei;

són plata sense escòries,* refinada set vegades.*

8 Més aviat l’Escriptura diu: La paraula és molt a prop teu; la tens als llavis, la tens al cor.* Aquesta és la paraula que creiem i que proclamem:

17 La fe ve, doncs, de l’escolta,* i l’escolta arriba per la predicació de la paraula de Crist. 18 Ara bé, jo pregunto: És que no l’han escoltada? I tant que sí! El seu anunci s’ha escampat a tota la terra, i les seves paraules, fins als límits del món.*

4 En efecte, tot el que fou escrit en altre temps, va ser escrit per a instruir-nos;* així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l’esperança.*

6 Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono.*

7 Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis. 8 Lliga-te-les a la mà com un distintiu, porta-les com una marca entre els ulls.*

9 Escriu-les als muntants de la porta de casa teva i dels portals de la ciutat.

19 de l’amor de Crist;* que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del tot a la plenitud de Déu.*

3 Això és bo i agradable a Déu, salvador nostre,*4 que vol que tots els homes se salvin* i arribin al coneixement de la veritat.*