Protecção e segurança

Déu és el nostre castell de refugi

1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè.* A la tonada de «Alamot».* Càntic.

Déu és el nostre castell de refugi

1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè.* A la tonada de «Alamot».* Càntic.

Tu que vius a recer de l’Altíssim

1 Tu que vius a recer de l’Altíssim

i fas nit a l’ombra del Totpoderós,*

2 digues* al Senyor: «Ets la muralla on m’emparo,*

el meu Déu, en qui confio.»

4 t’abrigarà amb les seves plomes,

trobaràs refugi sota les seves ales:*

la seva fidelitat et serà escut i cuirassa.

7 Ni que en caiguin vora teu un miler

o deu mil al teu costat,

a tu res no et tocarà.*

9 Quan deies: «M’emparo en el Senyor»,

feies de l’Altíssim el teu refugi.

10 No et passarà res de mal*

ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia,*

El Senyor m’il·lumina i em salva

1 Del recull de David.

El Senyor m’il·lumina* i em salva:

qui em pot fer por?

El Senyor és el mur* que protegeix la meva vida:

qui em pot esfereir?*

2 Només en Déu reposa la meva ànima,*

d’ell em ve la salvació.*

9 Judicarà tot el món amb justícia,*

sentenciarà amb rectitud les causes dels pobles.

Vau

3 Són molts els qui diuen de mi:

«No espereu pas que Déu* el salvi.» Pausa*

Senyor, quants n’hi ha que em persegueixen

1 Salm del recull de David. De quan fugia del seu fill Absalom.*

2 Senyor, quants n’hi ha que em persegueixen!*

Són molts els qui s’alcen contra meu.

3 Són molts els qui diuen de mi:

«No espereu pas que Déu* el salvi.» Pausa*

4 Però tu, Senyor, ets l’escut que em protegeix,*

ets la meva glòria, aixeques el meu cap.*

5 Quan crido invocant el Senyor,

ell em respon des de la santa muntanya.*Pausa

6 M’adormo i descanso en pau,

m’aixeco perquè el Senyor em sosté.*

30 Fiant-me de tu, escometo els adversaris,

fiant-me del meu Déu, assalto la muralla.

35 M’ensinistra les mans a combatre,

i els braços, a tensar la ballesta.*

36 Em salves amb el teu escut,*

em sosté la teva dreta,

em fa gran el teu favor.

Beneït sigui el Senyor, la meva roca

1 Del recull de David.

Beneït sigui el Senyor, la meva roca,

que m’ensinistra els braços a la lluita

i les mans al combat.*

2 Amor meu i ciutadella,

fortalesa i salvador meu,

és el meu escut i en ell em refugio:*

ell sotmet el poble al meu govern.

10 Tu dónes als reis la victòria*

i salves de l’espasa maligna

David, el teu servent.*

11 Déu meu, sentencia’ls.

Que els facin caure els seus mateixos plans.

Proscriu-los per tantes sedicions,

ja que es revolten contra tu.

12 Però que s’alegrin els qui en tu es refugien,*

que exultin per sempre.

Als qui estimen el teu nom,*

empara’ls i que et celebrin.

6 T’invoco, Déu meu, i sé que em respons;

estigues atent, escolta les meves paraules.

7 Fes que esclati la teva misericòrdia,

tu que salves dels adversaris

els qui es confien a les teves mans.

8 Guarda’m com la nineta dels ulls,*

empara’m a l’ombra de les teves ales,*

9 on no m’abasti l’injust que m’assalta,

els enemics mortals que m’envolten.

7 sempre es valdran del seu nom per a beneir,*

l’omples de goig a la teva presència.

8 El rei confia en el Senyor;

l’amor de l’Altíssim no el deixarà caure.*

9 La teva mà s’empararà dels enemics,

la teva dreta s’apoderarà dels adversaris.

7 En tu he trobat el meu recer,

em guardes del perill.

Fes que ells celebrin al meu voltant

que tu, Senyor, m’has salvat. Pausa

El Senyor és el meu pastor

1 Salm del recull de David.

El Senyor és el meu pastor:*

no em manca res.*

10 Sants del Senyor, venereu-lo;

venereu-lo i no us mancarà res.*

Caf

3 Confia en el Senyor i fes el bé;

habitaràs en el país, hi viuràs segur.

25 Des de jove fins avui, que ja sóc vell,

no he vist encara un just abandonat

ni que els seus fills anessin a captar.

19 El meu Déu satisfarà totes les vostres necessitats segons la mesura de la seva riquesa, omplint-vos de glòria en Jesucrist.*

13 Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort.*

33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just,* i tot això us ho donarà de més a més.

8 No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.*

Demanar, cercar, trucar

7 »Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran; 8 perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren.

11 Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents,* sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen.*

7 El Senyor escolta el pobre que l’invoca,

i el salva de tots els perills.

Het

22 La malícia duu el malvat a la mort,

els qui detesten el just pagaran la seva culpa.*

Alço els ulls a les muntanyes

1 Càntic per al pelegrinatge.*

Alço els ulls a les muntanyes:*

d’on em vindrà l’ajuda?

2 L’ajuda em vindrà del Senyor,

que ha fet el cel i la terra.*

3 Que no deixi relliscar el teu peu*

ni s’adormi el qui et guarda.

4 Mai no dorm ni s’abalteix,

el guardià d’Israel.*

5 El Senyor et guarda, el Senyor et fa ombra*

al teu costat mateix.*

6 De dia el sol no et farà mal*

ni la lluna de nit.

7 El Senyor et guarda de tota desgràcia,

et guarda la vida.

8 El Senyor guarda tots els teus passos*

ara i per tots els segles.

Guarda’m, Déu meu, en tu trobo refugi

1 Poema del recull de David.

Guarda’m, Déu meu,

en tu trobo refugi.*

Guarda’m, Déu meu, en tu trobo refugi

1 Poema del recull de David.

Guarda’m, Déu meu,

en tu trobo refugi.*

8 Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta,* mai no cauré.

8 Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta,* mai no cauré.

Que el Senyor et respongui el dia del perill

1 Per al mestre de cor. Salm del recull de David.

2 Que el Senyor et respongui el dia del perill,

que t’empari el nom del Déu de Jacob.

20 Guarda la meva vida* i allibera’m;

espero en tu, que no m’endugui un desengany.

Tau

21 La rectitud i l’honradesa em salvaguarden,

perquè en tu tinc posada l’esperança.*

17 els cavalls no valen res per a guanyar una victòria,

la seva envestida no salva ningú.*

18 Els ulls del Senyor vetllen* els qui el veneren,

els qui esperen en l’amor que els té;

19 ell rescata de la mort la seva vida

i els retorna en temps de fam.

20 La nostra ànima es deleix pel Senyor,

auxili nostre i escut que ens protegeix.*

6 Tinc el Senyor a favor, res no em fa por;

els homes, què em poden fer?*

8 Més val emparar-se en el Senyor

que posar la confiança en els homes.

10 El nom del Senyor és una torre forta:

el just s’hi refugia i s’hi troba segur.*

10 El nom del Senyor és una torre forta:

el just s’hi refugia i s’hi troba segur.*

26 Venerar el Senyor és garantia segura

i dóna seguretat als fills.*

26 perquè el Senyor estarà al teu costat*

i et guardarà de caure al parany.

9 Qui va amb sinceritat va segur;

a qui va amb replecs l’atrapen aviat.

5 Les promeses de Déu són de bona llei.

Ell és escut dels qui s’hi emparen.*

5 Les promeses de Déu són de bona llei.

Ell és escut dels qui s’hi emparen.*

6 La rectitud guarda el just,

el pecat destrueix el malvat.

25 El just menja a cor què vols,

el malvat passa gana de la bona.*

6 perquè només el Senyor dóna saviesa,*

d’ell brollen seny i enteniment.

7 Ell reserva l’èxit als homes íntegres:

protegeix els qui viuen honradament,

8 vetlla els camins dels justos,*

guarda els passos dels fidels.

12 L’astut veu venir la maldat amagada,

però l’incaut continua enllà i ho paga car.*

31 S’entrena el cavall per al dia del combat,

però la victòria depèn del Senyor.*

23 Sobretot vetlla el fons del cor,

que d’allí surt la vida.*

6 Sigueu ferms i decidits, no tingueu por, no us acovardiu davant d’ells! El Senyor, el teu Déu, anirà amb tu, no et deixarà ni t’abandonarà.

27 És un recer, el Déu de l’antigor;*

desplega aquí baix el seu poder etern.

Ell expulsa al teu davant els enemics

i t’ha manat d’exterminar-los.*

12 Per a la tribu de Benjamí, digué:

– Que l’estimat del Senyor

visqui confiat;

l’Altíssim* l’empara tot el dia,

habita entre els seus turons.*

17 Qualsevol arma forjada contra tu

no servirà de res.

I si algú t’acusa davant un tribunal

faràs que el tribunal el condemni.

Aquesta és la sort

que reservo als meus servents,*

jo sóc qui els fa triomfar.

T’ho dic jo, el Senyor.»

3 i manté ferm el seu cor.*

El guardes en pau

perquè confia en tu, Senyor.

4 I seré el mateix

fins a la vostra vellesa;

encara us duré

quan tindreu blancs els cabells.

Jo us he fet i us portaré als braços,

us hi duré i us salvaré.*

5 Com un ocell estén les ales

sobre la cria,

el Senyor de l’univers

protegirà Jerusalem.*

La protegirà, l’alliberarà,

la rescatarà* i la salvarà.

17 apreneu a fer el bé,

busqueu la justícia,

detureu l’opressor,

defenseu l’orfe,

pledegeu a favor de la viuda.*

19 només que vulgueu escoltar;

llavors menjareu

el bo i millor de la terra.

20 Però si no voleu i us revolteu,

l’espasa us devorarà.

Jo mateix, el Senyor, he parlat.»

14 El Senyor lluitarà a favor vostre: no haureu de fer més que mirar.*

7 El Senyor és bo,

és un refugi en dies d’opressió.*

Iod

Guarda* els qui es refugien en ell

29 ¿No es venen dos ocells per una moneda?* Doncs bé, ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. 30 I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats.*31 Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.*

22 Tot allò que demanareu en la pregària amb fe, ho rebreu.**

17 Tothom us odiarà per causa del meu nom.*18 Però no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap.*19 Amb la vostra perseverança salvareu la vida.*

Bossa, sarró i espasa

35 Després els digué:

– Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni sandàlies, ¿us va faltar alguna cosa?*

Li respongueren:

– No res.

L’amor de Déu

31 Què direm, doncs, davant d’això? Si tenim Déu amb nosaltres,* qui tindrem en contra?

6 Així podrem dir amb tota confiança: El Senyor m’ajuda, res no em fa por; els homes, què em poden fer?*

7 Per tant, sotmeteu-vos a Déu. Resistiu al diable,* i el diable fugirà lluny de vosaltres.

6 Per això, no hem de dormir, com fan els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.*

3 El Senyor és fidel.* Ell us enfortirà i us guardarà del Maligne.*

22 i rebrem d’ell tot el que li demanem,* perquè guardem els seus manaments i fem allò que li plau.

14 I aquesta és la confiança que mantenim davant de Déu: sempre que li demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ell ens escolta.*15 Sabent, doncs, que ens escolta en tot el que li demanem, sabem també que ja posseïm allò que li hem demanat.

18 Sabem que tots els qui han nascut de Déu no pequen,* perquè els guarda l’Unigènit de Déu,* i el Maligne no els pot tocar.

11 Jo no em quedo més al món, però ells s’hi queden, mentre que jo vinc a tu. Pare sant, guarda’ls en el teu nom, el nom* que m’has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres.*12 Mentre era amb ells, jo els guardava en el teu nom, el que tu m’has donat. He vetllat per ells i no se n’ha perdut ni un de sol, fora del qui s’havia de perdre, perquè es complís el que diu l’Escriptura.*

15 No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne.*

32 »Qui és Déu sinó el Senyor?

Quina roca hi ha, fora del nostre Déu?

29 digna’t beneir ara el casal del teu servent perquè es perpetuï per sempre davant teu. Tu, Senyor Déu, ho has promès. Fes que sigui beneït per sempre el casal del teu servent!

6 Llavors David va instal·lar guarnicions entre els arameus de Damasc. Els arameus van ser vassalls seus i li pagaven tribut. Arreu on David anava, el Senyor li donava la victòria.

8 He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels homes més famosos de la terra.

18 »Compliu els meus decrets, observeu les meves decisions i habitareu segurs en el vostre país.

11 Faig amb vosaltres aquesta aliança: les aigües del diluvi no tornaran mai més a exterminar ningú, cap més diluvi no devastarà la terra.

7 Doncs bé, el Senyor Déu no fa res

sense revelar el seu designi secret

als seus servents, els profetes.*

11 No he amagat la teva salvació dins el meu cor;

he fet conèixer que ets fidel i salvador.

No he amagat la lleialtat del teu amor

davant de tota l’assemblea.

22 El seu parlar és melós,

però el seu cor és agressiu;

les seves paraules llisquen com l’oli,

però de fet són punyals desembeinats.*

16 Van d’un lloc a l’altre buscant d’atipar-se,

hi passen la nit,* però no queden saciats.

11 cauran víctimes de l’espasa,

seran menjar per als xacals.*

4 Que els justos s’alegrin, que exultin,

que davant de Déu saltin d’alegria.*

5 Canteu al nostre Déu, canteu lloances el seu nom,

deixeu pas al qui té els núvols per carrossa.*

El seu nom és «el Senyor»;

feu festa a la seva presència.

19 Has pujat a les altures,

t’has endut un seguici de captius;

has rebut els homes en ofrena,*

fins i tot els qui es rebel·len,

perquè hi facin estada, Senyor Déu.*

10 No tinguis déus estrangers,

no adoris els déus dels pagans.*

11 Un dia en els teus atris

val més que mil a fora.*

M’estimo més quedar-me

al llindar de la casa del meu Déu

que anar a viure amb els injustos.

10 Els qui estimen el Senyor detesten el mal;

ell guarda la vida dels fidels,

els allibera de les mans dels injustos.

6 El Senyor salvaguarda els senzills,

jo era feble i m’ha salvat.

7 Recobra la serenor, ànima meva,

mira el bé que t’ha fet el Senyor.

8 Ha alliberat* de la mort la meva vida,*

els meus ulls, de negar-se en el plor,*

els meus peus, de donar un pas en fals.*

9 Continuaré caminant entre els qui viuen,

a la presència del Senyor.*

114 Ets el meu recer i l’escut que em protegeix,*

confio en la teva paraula.

Si el Senyor no construeix la casa

1 Càntic de pelegrinatge.* Referit a Salomó.

Si el Senyor no construeix la casa,*

és inútil l’afany* dels constructors.

Si el Senyor no guarda la ciutat,*

és inútil que vigilin els guardes.

17 Aquí faré germinar* el poder de David,

per al meu Ungit tindré una llàntia encesa.*

18 Vestiré de vergonya els seus enemics,

però al front d’ell brillarà la diadema.»

8 Que el Senyor continuï afavorint-me.*

El teu amor, Senyor, perdura eternament:*

no abandonis l’obra de les teves mans.

16 Tan bon punt obres la mà,

sacies de bon grat tots els vivents.*

Sade

7 fa justícia als oprimits,

dóna pa als qui tenen fam.

El Senyor allibera els presos,

8 el Senyor dóna la vista als cecs,

el Senyor redreça els qui han ensopegat,*

el Senyor estima els justos;

9 el Senyor guarda els forasters,

manté les viudes i els orfes,*

però capgira els camins dels injustos.*

8 El goig que m’has posat al cor

és més gran que no pas el d’ells

quan han tingut bona collita de blat i de vi.

11 Revestiu-vos amb l’armadura que Déu us dóna per a poder fer front als atacs astuts del diable.*

11 Revestiu-vos amb l’armadura que Déu us dóna per a poder fer front als atacs astuts del diable.*12 Perquè no ens toca de lluitar contra realitats humanes, sinó contra les potències i les autoritats, contra els qui dominen aquest món de tenebres, contra els esperits malignes que són a les regions celestials.*

8 Doncs bé, ¿és just que un home defraudi Déu tal com vosaltres m’esteu defraudant? I encara em pregunteu: «En què t’hem defraudat?» Doncs en els delmes i en les altres parts que em són reservades. 9 Les calamitats us cauran al damunt, perquè vosaltres, el poble sencer, m’esteu defraudant. 10 Pagueu íntegre el delme al tresor del temple, i així hi haurà menjar a casa meva. Feu la prova de pagar-me’l. Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Llavors veureu com us obro les comportes del cel i aboco sobre vosaltres a mans plenes la benedicció.*

26 Els beneiré a ells i beneiré tots els voltants de la meva muntanya;* faré caure al seu temps les pluges; seran pluges de benedicció,

12 Qui es posa sota la protecció

de la saviesa

es posa a l’ombra de la riquesa;

i el coneixement té aquest avantatge:

la saviesa dóna vida

als qui la posseeixen.*

14 Així també, el Senyor ha disposat que els qui anuncien l’evangeli visquin de l’evangeli.*

10 Perquè l’amor al diner és l’arrel de tots els mals.* Per haver-s’hi agafat, alguns s’han desviat de la fe i s’han clavat al cor molts sofriments.

25 Saciaré tots els qui defalleixen, satisfaré els qui pateixen d’escassetat.

12 És per això que suporto aquests sofriments, i no me n’avergonyeixo. Sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar fins a l’últim dia el dipòsit de la fe que m’ha estat confiat.*