Raiva
A raiva é uma emoção humana que a Bíblia trata com seriedade. Irar-se não é pecado em si, mas a ira descontrolada destrói relacionamentos e abre porta para o mal.
Controlar a ira
A Bíblia nos exorta a ser tardios para irar-se. A resposta branda desvia o furor, e o que se controla é mais forte que um guerreiro.
Posar en pràctica la paraula de Déu
Prou que ho sabeu, germans estimats: que tothom sigui prompte a escoltar però lent a parlar i a irritar-se.
Una resposta suau calma la ira,
la paraula feridora encén la indignació.
Qui és pacient demostra molta prudència;
molta estupidesa, l’impacient.
El neci desfoga la seva passió,
el savi acaba per refrenar-la.
El neci demostra tot seguit que està enfadat,
l’astut fa com si no veiés l’ultratge.
Irar-se sem pecar
Paulo ensina: irai-vos, mas não pequeis. Não deixe o sol se pôr sobre a vossa ira, para não dar lugar ao diabo.
Encara que us irriteu, no pequeu; que la posta de sol no us trobi encara ressentits: no doneu ocasió al diable.
Retirar-se d’una disputa honora;
el neci sempre s’hi embolica.
L’orgullós no crea més que conflictes;
és savi el qui es deixa aconsellar.
Amor e perdão acima da raiva
O amor cobre multidão de pecados. A Bíblia nos chama a não alimentar rancor, mas a perdoar e amar, vencendo a raiva com compaixão.
L’odi atia la brega,
l’amor cobreix les ofenses.
L’amor és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni interessat, no s’irrita ni es venja;
»No covis odi contra el teu germà, però corregeix, si cal, el teu proïsme; així no et faràs responsable del seu pecat.No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor.
I va afegir:
– Només allò que surt de l’home el fa impur. Perquè de dintre el cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, enganys, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa.Tot això dolent surt de dintre i fa impur l’home.
Germans, mireu que cap de vosaltres no tingui un cor dolent i sense fe, que l’aparti del Déu viu.
La idolatria com a prostitució
«Si un home repudia
la seva dona
i ella se’n va i es casa amb un altre,
no pot tornar al primer marit:
és com una terra profanada.
I tu, que has jagut amb tants amants,
podràs tornar a mi?
Ho dic jo, el Senyor.
Aixeca els ulls als turons i mira:
On no t’has deixat posseir?
T’asseies a la vora dels camins
com un beduí del desert.
Has profanat el país
amb les teves prostitucions i maldats;
per això han fallat els ruixats
i no hi ha hagut pluges de tardor.
Gastes aires de prostituta
i ets incapaç d’avergonyir-te’n.
I després véns a dir-me:
"Pare meu,
amor de la meva jovenesa,
renyiràs per sempre amb mi?
Sempre més em guardaràs rancor?"
Vas dient tot això
mentre fas tant de mal com pots.»
Les dues germanes infidels
En temps del rei Josies, el Senyor em digué:
– ¿Has vist què m’ha fet Israel, la deslleial? Ha pujat a totes les muntanyes elevades, s’ha prostituït sota qualsevol arbre frondós. Jo pensava: Després de fer tot això tornarà cap a mi. Però no ha tornat. Judà, la seva germana infidel, veié que jo havia repudiat la deslleial Israel amb un document de divorci pels adulteris que havia comès. Tanmateix, he vist que Judà, la seva germana infidel, no ha tingut por i s’ha prostituït igualment: amb tota lleugeresa ha profanat el país i ha comès adulteri adorant pedres i troncs.I encara, quan Judà, la germana infidel, ha tornat a mi, no ho ha fet de cor, sinó fingidament. Ho dic jo, el Senyor.
Israel, cridat a la conversió
El Senyor em digué:
– Israel, la deslleial, és bona al costat de Judà, la infidel.Vés, doncs, i pronuncia aquestes paraules mirant al nord:
»"Torna, Israel, la deslleial!
T’ho dic jo, el Senyor.
No continuaré enutjat,
perquè sóc bondadós.
T’ho dic jo, el Senyor.
No guardo rancor per sempre.
Reconeix, però, la teva culpa:
has estat infidel al Senyor,
el teu Déu,
i t’has encaminat cap als estrangers,
prostituint-te
sota qualsevol arbre frondós.
No heu escoltat la meva paraula.
Us ho dic jo, el Senyor.
»Torneu, fills deslleials, que encara sou meus! Ho dic jo, el Senyor. Us prendré, un de cada ciutat o dos de cada clan, per dur-vos a Sió.Allà us donaré pastors com desitja el meu cor, que us pasturin amb coneixement i amb seny. Us multiplicareu i sereu fecunds al país. Aquells dies ja no es parlarà més de l’arca de l’aliança del Senyor: ni hi pensaran ni en faran memòria, ni la trobaran a faltar ni la refaran mai més. Us ho dic jo, el Senyor. Llavors Jerusalem serà anomenada ‘Tron del Senyor’; totes les nacions s’hi aplegaran en el nom del Senyor i no es deixaran guiar pel seu cor obstinat i pervers.Llavors es reconciliaran la gent de Judà i la gent d’Israel, i tornaran plegats del país del nord a la terra que vaig donar en possessió als seus pares.
»Jo em deia:
Com m’agradaria
de comptar-te entre els fills
i donar-te un país deliciós,
l’heretat més esplèndida del món!
Jo pensava que m’anomenaries pare
i no t’apartaries de mi.
Però vosaltres, gent d’Israel,
m’heu estat infidels,
com una dona és infidel al seu marit.
Us ho dic jo, el Senyor.
Se sent un clam pels turons:
és el plor suplicant de la gent d’Israel,
que havia pres un mal camí;
s’havia oblidat del Senyor,
el seu Déu.
Torneu, fills deslleials,
i jo guariré la vostra apostasia."
Retorn d’Israel al Senyor
Aquí ens tens, venim a tu,
perquè tu ets el Senyor, el nostre Déu.
Dels turons en ve tan sols l’engany;
de les muntanyes,
res més que aldarull;
tan sols en el Senyor, el nostre Déu,
Israel troba la salvació.
Des de la nostra infantesa,
els ídols vergonyosos s’han menjat
els guanys dels nostres pares:
els seus ramats d’ovelles i vedells,
els seus fills i les seves filles.
Tinguem per jaç la vergonya,
i la ignomínia per cobertor:
perquè, des de la jovenesa
fins al dia d’avui,
nosaltres i els nostres pares
hem pecat contra el Senyor,
el nostre Déu,
i hem desobeït la seva paraula.
Este artigo te tocou? Faça uma oração!
+581 estão orando agora.
Junte-se à corrente de oração.