Temor dos homens

El Senyor m’il·lumina i em salva

1 Del recull de David.

El Senyor m’il·lumina* i em salva:

qui em pot fer por?

El Senyor és el mur* que protegeix la meva vida:

qui em pot esfereir?*

2 Quan m’envesteix la gent malvada

per devorar-me sencer,*

són ells, els enemics, els meus rivals,

els qui ensopeguen i cauen.

3 Ni que acampi contra mi tot un exèrcit,*

el meu cor no tindrà por;

per més que em declarin la guerra,

jo em sentiré confiat.

28 I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern.*

Invitació a la confiança

4 »A vosaltres, amics meus, us dic que no tingueu por dels qui maten el cos i després ja no poden fer res més. 5 Jo us faré veure qui heu de témer: temeu aquell qui, després de prendre la vida, té poder de tirar a l’infern.* Us ho asseguro: a aquest sí que l’heu de témer.

3 M’espien tot el dia els adversaris,

són molts els qui em combaten i dominen.*

4 Quan m’arriba un dia terrible,

jo poso en tu la confiança.

6 Tinc el Senyor a favor, res no em fa por;

els homes, què em poden fer?*

6 Així podrem dir amb tota confiança: El Senyor m’ajuda, res no em fa por; els homes, què em poden fer?*

22 No tingueu por d’ells, perquè el Senyor, el vostre Déu, combatrà a favor vostre."

6 Però tu, fill d’home, no tinguis por d’ells ni temis les seves paraules. Et fan la contra i et fiblen, i has de seure damunt d’escorpins, però no tinguis por del que diguin ni t’espantis al seu davant:* són un poble rebel.