1 Van portar, doncs, l’arca de Déu i la col·locaren dins el tabernacle que Davidhavia fet plantar. Llavors van oferir a la presència de Déu holocaustos i víctimes de comunió. 2 Després d’oferir-los, Davidva beneir el poble en el nom del Senyor 3 i va manar que distribuïssin a cadascú, a tothom del poble d’Israel, homes i dones, una fogassa de pa amb carn rostida i un pastís de panses.
4 David va designar alguns levites perquè oficiessin davant l’arca del Senyor, per a invocar el Senyor, Déu d’Israel, donar-li gràcies i lloar-lo.x5 Assafn’era el cap; Zecarià, el segon; després, Aziel, Xemiramot, Jehiel, Matitià, Eliab, Benaiahu, Obed-Edomi Jeiel, que tocaven arpes i lires; Assaftocava els címbals; 6 i els sacerdots Benaiahu i Jahaziel anaven tocant les trompetes davant l’arca de l’aliança de Déu.
7 Aquell dia, per primera vegada, Davidva encarregar a Assafi als del seu grup que lloessin així el Senyor:x
8 «Enaltiu el Senyor,
proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles
les seves gestes.
9 Canteu-li al so de les cítares,
feu l’elogi de les seves meravelles.
10 Glorieu-vos del seu nom, que és sant,
alegreu-vos de cor,
els qui cerqueu el Senyor.
11 Cerqueu el Senyor,
acolliu-vos al seu poder,
busqueu sempre la seva mirada.
12 Recordeu les meravelles que ell obrà,
els seus prodigis i els seus designis,
13 vosaltres, nissaga d’Israel, el seu servent,
fills de Jacob, els seus elegits.
14 Ell, el Senyor, és el nostre Déu,
que fa complir les seves decisions
per tota la terra.
15 Recordeu sempre la seva aliança,
la promesa feta per a mil generacions,
16 l’aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isaac
17 i confirmat a Jacobcom un decret,
a Israelen aliança perpètua:
18 "Et donaré el país de Canaan
i serà la vostra possessió."
19 Llavors fins es podien comptar,
eren pocs i forasters en el país,
20 anaven de poble en poble
i de reialme en reialme.
21 Però ell no permeté
que ningú els maltractés
i reprengué uns reis per causa seva:
22 "No toqueu els meus ungits,
no feu cap mal als meus profetes!"
23 »Canteu al Senyor arreu de la terra,
anuncieu de dia en dia
que ens ha salvat.
24 Conteu a les nacions la seva glòria,
a tots els pobles, els seus prodigis.
25 És gran el Senyor
i digne de tota lloança,
és més temible que tots els déus;
26 perquè els déus dels pobles no són res,
però el Senyor ha fet el cel.
27 Honor i majestat
s’estan al davant d’ell,
poder i esclat l’assisteixen
al lloc on habita.
28 Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor glòria i honor,
29 doneu al Senyor la glòria del seu nom,
entreu davant d’ell portant-li ofrenes.
Adoreu el Senyor:
s’apareix la seva santedat.
30 Que tremoli davant d’ell tota la terra!
El món es manté ferm, incommovible.
31 El cel se n’alegra, la terra ho celebra.
Digueu a les nacions:
"El Senyor és rei!"
32 Bramula el mar amb tot el que s’hi troba,
jubilen els camps amb tot el que hi ha,
33 criden de goig els arbres del bosc,
en veure que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra.
34 »Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.
35 I digueu: "Salva’ns,
Déu que ets la nostra salvació,
aplega’ns i allibera’ns
d’entre les nacions!
En donarem gràcies al teu nom,
que és sant,
i ens gloriarem de lloar-te.
36 Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel,
des de sempre i per sempre!"»
I tot el poble respongué: «Amén! Lloeu el Senyor!»
37 David va deixar Assafi els del seu grup davant l’arca de l’aliança del Senyor, per a prestar-hi servei constantment, complint el ritual prescrit per a cada dia. 38 Obed-Edomi els del seu grup eren seixanta-vuit. A Obed-Edom, fill de Jedutun, i a Hossà els va fer porters. 39 Al sacerdot Sadoci als seus parents sacerdots els va encarregar el culte del tabernacle del Senyor en el turó sagrat que hi havia a Gabaon,x40 perquè diàriament oferissin al Senyor l’holocaust del matí i del capvespre sobre l’altar, d’acord amb el que hi ha escrit en la Llei que el Senyor va prescriure a Israel. 41 Amb ells hi havia Eman, Jedutuni els altres levites escollits i designats nominalment per a lloar el Senyor: «Perquè perdura eternament el seu amor.» 42 Tenien trompetes, címbals sonors i altres instruments de cant sagrat. Els fills de Jedutunguardaven la porta.
43 Després tothom se’n tornà a casa seva. També Davidva tornar al seu palau per beneir els seus familiars.x
Pessoa
Tribo de Judá
Davi
דָוִֽדdavidΔαυιδDauid
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Asafe, filho de Berequias, foi levita, chefe dos músicos e tocador de címbalos no tempo de Davi, que o deixou diante da arca da aliança do Senhor para ministrar ali regularmente (1 Crônicas 16:37).
Asafe, filho de Berequias, foi levita, chefe dos músicos e tocador de címbalos no tempo de Davi, que o deixou diante da arca da aliança do Senhor para ministrar ali regularmente (1 Crônicas 16:37).
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).
Asafe, filho de Berequias, foi levita, chefe dos músicos e tocador de címbalos no tempo de Davi, que o deixou diante da arca da aliança do Senhor para ministrar ali regularmente (1 Crônicas 16:37).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Abraão, chamado por Deus, deixou a sua terra rumo a Canaã, recebeu a promessa de ser pai de muitas nações e foi pai de Isaque, o filho da promessa (Gênesis 12:1).
Isaque foi o filho que Deus prometeu a Abraão e Sara na velhice; o pai quase o ofereceu em sacrifício no monte Moriá, e ele foi pai de Esaú e Jacó (Gênesis 22:2).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Canaã é a terra que Deus prometeu dar aos israelitas como herança. Jacó e seus filhos viveram ali, e os israelitas comeram maná por quarenta anos até chegar às fronteiras de Canaã (Êxodo 16:35).
Asafe, filho de Berequias, foi levita, chefe dos músicos e tocador de címbalos no tempo de Davi, que o deixou diante da arca da aliança do Senhor para ministrar ali regularmente (1 Crônicas 16:37).
Gibeom é a cidade cujos moradores fizeram paz com Israel e pediram socorro a Josué contra os reis amorreus. Josué disse ao sol que parasse sobre Gibeom (Josué 10:12).
Jacó, filho de Isaque, comprou de Esaú o direito de primogenitura, lutou com Deus em Peniel e recebeu o nome Israel; seus doze filhos deram origem às tribos (Gênesis 32:28).
Significado: “Aquele que segura pelo calcanhar (suplantador)”
Davi, filho de Jessé, era pastor em Belém quando Samuel o ungiu; venceu Golias, reinou sobre Israel em Jerusalém e escreveu muitos dos salmos (1 Samuel 16:13).