45 Judes va reunir tots els israelites de Galaad per endur-se’ls tots, petits i grans, amb les dones, els fills i els béns. Una multitud immensa es dirigia al país de Judà. 46 Van arribar a Efron:x era una ciutat gran, molt ben fortificada, situada al camí de tornada, que no es podia esquivar, ni per la dreta ni per l’esquerra: calia passar-hi per dins. 47 Però els habitants d’Efron van barrar-los el pas i van tapar les portes amb pedres. 48 Judes els envià un missatge en so de pau:
– Deixeu-nos travessar el vostre territori per a anar cap a la nostra terra. Ningú no us farà cap mal. Passarem i prou.
Però ells no els volgueren obrir el pas. 49 Llavors Judes va donar ordres a l’exèrcit que cadascú, des del lloc que ocupava, se situés en posició d’atac. 50 Els soldats, doncs, van prendre posicions i atacaren la ciutat tot aquell dia i tota la nit, fins que va caure a les seves mans. 51 Judes féu passar a tall d’espasa tots els homes de la població, va destruir de soca-rel aquella ciutat, la va saquejar i va passar-hi pel mig, caminant sobre els cadàvers.
52 Després travessaren el Jordà cap a la Plana Gran,x davant de Bet-Xean.x53 Judes anava i venia agrupant els qui s’endarrerien i animava la gent durant el camí, fins que van arribar al país de Judà. 54 Van pujar a la muntanya de Sió, contents i feliços, i oferien holocaustos perquè havien arribat sans i estalvis, sense sofrir cap baixa.x