1 Josafatarribà a tenir una gran riquesa i prestigi, i s’emparentà amb Acab, rei d’Israel.x2 Passats alguns anys,xbaixà a veure Acaba Samaria. Acabva fer matar molts anyells, cabrits i vedells per al seu hoste i el seu seguici. Després el va convèncer perquè ataqués Ramot-Galaad. 3 Acab, rei d’Israel, va dir a Josafat, rei de Judà:
– Vols venir amb mi a Ramot-Galaad?
Josafatli va respondre:
– Jo faré com tu, el meu exèrcit farà com el teu; anirem junts a la guerra.
4 Amb tot, Josafatva suggerir al rei d’Israel:
– Abans, però, consulta el Senyor a veure què respon.
5 El rei d’Israel va aplegar els profetes, uns quatre-cents homes, i els preguntà:
– ¿Convé que ataquem Ramot-Galaad, o ho haig de deixar córrer?
Ells van respondre:
– Puja-hi, que Déu la farà caure en mans del rei.
6 Llavors Josafatva demanar:
– ¿No hi ha pas aquí cap més profeta del Senyor que poguéssim consultar?
7 El rei d’Israel va dir a Josafat:
– Encara hi ha un home per mitjà del qual podríem consultar el Senyor, però el tinc avorrit perquè mai no em profetitza res de bo, només desgràcies. És Micàiehu, fill d’Imlà.
Josafatva replicar:
– Majestat, no parlis així!
8 Llavors el rei d’Israel va cridar un funcionari de la cort i li digué:
– Corre, fes venir Micàiehu, fill d’Imlà.
9 Entretant, el rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, seien, amb els vestits reials, cada un en un tron, a l’era que hi ha vora la porta de Samaria. Davant d’ells, tots aquells profetes entraven en deliri. 10 Sidquiahu, fill de Quenaanà, s’havia fet unes banyes de ferro i deia:
– Això diu el Senyor: "Així donaràs banyades als arameusfins que no en quedi cap."
11 Semblantment profetitzaven tots els altres profetes. Deien:
– Puja a Ramot-Galaad, que triomfaràs! El Senyor la farà caure en mans del rei!
12 El missatger que havia anat a cridar Micàiehu li digué:
– Els profetes prediuen, tots alhora, la victòria del rei. Que el teu oracle sigui com el d’ells: anuncia la victòria!
13 Micàiehu va respondre:
– Et juro per la vida del Senyor que diré allò que el meu Déu em dirà.
14 Va arribar on era el rei, i aquest li va preguntar:
– Micàiehu, ¿convé que ataquem Ramot-Galaad, o bé ho haig de deixar córrer?
Ell va respondre:
– Pugeu-hi, que triomfareu! El Senyor la farà caure a les vostres mans!x
15 El rei va dir:
– Quantes vegades t’hauré de conjurar que no em diguis res més que la veritat en nom del Senyor?
16 Llavors Micàiehu va anunciar:
– Veig tot Israel
escampat per les muntanyes,
com ovelles sense pastor.
El Senyor ha dit: "No tenen amo."
Que cadascú torni en pau a casa seva!
17 El rei d’Israel va dir a Josafat:
– No t’ho deia? Mai no m’anuncia res de bo; només desgràcies.
18 Micàiehu va afegir:
– Doncs escolta encara la paraula del Senyor! He vist el Senyor assegut en el seu tron i tots els estols celestials que l’assistien, a dreta i a esquerra. 19 El Senyor ha preguntat: "Qui seduirà Acab, el rei d’Israel, perquè pugi a Ramot-Galaad i caigui en la batalla?" L’un proposava una cosa; l’altre, una altra. 20 En aquestes, l’esperit de profecia s’ha avançat i, dret davant el Senyor, li ha dit: "Jo el seduiré." El Senyor li ha preguntat: "De quina manera?" 21 Ell ha respost: "Seré un esperit que faci mentir tots els seus profetes." El Senyor li ha dit: "El seduiràs. Te’n sortiràs. Vés i fes-ho així." 22 Ara, doncs, el Senyor ha posat un esperit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquè té decidida la teva perdició.
23 Llavors Sidquiahu, fill de Quenaanà, va donar una bufetadaxa Micàiehu tot dient-li:
– Com és que l’esperit del Senyor ha sortit de mi per parlar-te a tu?
24 Micàiehu li va respondre:
– Ja t’ho trobaràs el dia que t’hauràs d’anar a amagar a la cambra més secreta.
25 El rei d’Israel va ordenar a uns dels seus homes:
– Agafeu Micàiehu, porteu-lo a Amon, el governador de la ciutat, i a Joaix, el fill del rei, 26 i digueu-los: "Això ordena el rei: Tanqueu aquest home a la presó i tingueu-l’hi amb el pa i l’aigua racionats fins que jo tornaré victoriós."
27 Però Micàiehu replicà:
– Si tornes victoriós, senyal que el Senyor no parlava per la meva boca.
I va afegir encara:
– Escolteu-ho, tots els pobles!
Pessoa
Tribo de Judá
Josafá
יְהוֹשָׁפָטyəhoshafatἸωσαφάτIōsaphát
Josafá, filho de Asa e rei de Judá, buscou ao Senhor, mandou ensinar a lei nas cidades e, diante de Moabe e Amom, orou e viu o Senhor livrar Judá (2 Crônicas 20:3).
Acabe, filho de Onri, reinou sobre Israel em Samaria, casou-se com Jezabel e prestou culto a Baal, fazendo mais mal aos olhos do Senhor que todos os reis antes dele (1 Reis 16:30).
Acabe, filho de Onri, reinou sobre Israel em Samaria, casou-se com Jezabel e prestou culto a Baal, fazendo mais mal aos olhos do Senhor que todos os reis antes dele (1 Reis 16:30).
Acabe, filho de Onri, reinou sobre Israel em Samaria, casou-se com Jezabel e prestou culto a Baal, fazendo mais mal aos olhos do Senhor que todos os reis antes dele (1 Reis 16:30).
Ramote-Gileade era uma cidade disputada com o rei de Arã: o rei de Israel e Josafá, rei de Judá, foram atacá-la, e depois Jorão, filho de Acabe, foi ferido ali pelos arameus (2 Reis 8:28).
Acabe, filho de Onri, reinou sobre Israel em Samaria, casou-se com Jezabel e prestou culto a Baal, fazendo mais mal aos olhos do Senhor que todos os reis antes dele (1 Reis 16:30).
Josafá, filho de Asa e rei de Judá, buscou ao Senhor, mandou ensinar a lei nas cidades e, diante de Moabe e Amom, orou e viu o Senhor livrar Judá (2 Crônicas 20:3).
Ramote-Gileade era uma cidade disputada com o rei de Arã: o rei de Israel e Josafá, rei de Judá, foram atacá-la, e depois Jorão, filho de Acabe, foi ferido ali pelos arameus (2 Reis 8:28).
Josafá, filho de Asa e rei de Judá, buscou ao Senhor, mandou ensinar a lei nas cidades e, diante de Moabe e Amom, orou e viu o Senhor livrar Judá (2 Crônicas 20:3).
Josafá, filho de Asa e rei de Judá, buscou ao Senhor, mandou ensinar a lei nas cidades e, diante de Moabe e Amom, orou e viu o Senhor livrar Judá (2 Crônicas 20:3).
Ramote-Gileade era uma cidade disputada com o rei de Arã: o rei de Israel e Josafá, rei de Judá, foram atacá-la, e depois Jorão, filho de Acabe, foi ferido ali pelos arameus (2 Reis 8:28).
Josafá, filho de Asa e rei de Judá, buscou ao Senhor, mandou ensinar a lei nas cidades e, diante de Moabe e Amom, orou e viu o Senhor livrar Judá (2 Crônicas 20:3).
Josafá, filho de Asa e rei de Judá, buscou ao Senhor, mandou ensinar a lei nas cidades e, diante de Moabe e Amom, orou e viu o Senhor livrar Judá (2 Crônicas 20:3).
Josafá, filho de Asa e rei de Judá, buscou ao Senhor, mandou ensinar a lei nas cidades e, diante de Moabe e Amom, orou e viu o Senhor livrar Judá (2 Crônicas 20:3).
Josafá, filho de Asa e rei de Judá, buscou ao Senhor, mandou ensinar a lei nas cidades e, diante de Moabe e Amom, orou e viu o Senhor livrar Judá (2 Crônicas 20:3).
Síria é uma terra cujos reis guerrearam contra Israel: Davi derrotou os sírios, e Hazael, rei da Síria, oprimiu Israel durante todo o reinado de Jeoacaz (2 Reis 13:22).
Ramote-Gileade era uma cidade disputada com o rei de Arã: o rei de Israel e Josafá, rei de Judá, foram atacá-la, e depois Jorão, filho de Acabe, foi ferido ali pelos arameus (2 Reis 8:28).
Ramote-Gileade era uma cidade disputada com o rei de Arã: o rei de Israel e Josafá, rei de Judá, foram atacá-la, e depois Jorão, filho de Acabe, foi ferido ali pelos arameus (2 Reis 8:28).
Josafá, filho de Asa e rei de Judá, buscou ao Senhor, mandou ensinar a lei nas cidades e, diante de Moabe e Amom, orou e viu o Senhor livrar Judá (2 Crônicas 20:3).
Acabe, filho de Onri, reinou sobre Israel em Samaria, casou-se com Jezabel e prestou culto a Baal, fazendo mais mal aos olhos do Senhor que todos os reis antes dele (1 Reis 16:30).
Ramote-Gileade era uma cidade disputada com o rei de Arã: o rei de Israel e Josafá, rei de Judá, foram atacá-la, e depois Jorão, filho de Acabe, foi ferido ali pelos arameus (2 Reis 8:28).