Exhortació de Salomó al poble
3 Després el rei es va girar i va beneir tota l’assemblea d’Israel, que era allà dreta. 4 Salomó digué:
– Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel! Ell va parlar al meu pare David i ara ha complert allò que li havia dit: 5 "Des del dia que vaig fer sortir del país d’Egipte el meu poble, no he escollit cap ciutat, d’entre totes les tribus d’Israel, per a construir-hi un temple que portés el meu nom; i no vaig escollir ningú perquè fos sobirà del meu poble Israel. 6 Només vaig escollir Jerusalem perquè portés el meu nom, i David perquè regís Israel, el meu poble."x7 David, doncs, el meu pare, portava al cor el desig d’edificar un temple dedicat al nom del Senyor, Déu d’Israel. 8 Però el Senyor li va dir: "La intenció que portes al cor de dedicar un temple al meu nom és bona; 9 però no seràs tu qui edificarà aquest temple, sinó el teu fill, sortit de les teves entranyes; serà ell qui edificarà el temple dedicat al meu nom."x10 El Senyor, doncs, ha complert la seva promesa: jo he succeït el meu pare David, he ocupat el tron d’Israel, tal com el Senyor havia dit, i he construït aquest temple dedicat al nom del Senyor, Déu d’Israel;x11 i en aquest temple he posat l’arca que guarda el document de l’aliança que el Senyor va concloure amb els israelites.