Campanya a Galaad
10 Judes i els seus homes se’n van anar de Jàmnia per marxar contra Timoteu.x Encara no havien fet uns dos quilòmetres,x que els van caure al damunt més de cinc mil àrabsx amb uns cinc-cents genets. 11 El combat fou aferrissat, però els de Judes van assolir la victòria gràcies a l’auxili de Déu. Els nòmades, en veure’s derrotats, van demanar a Judes la pau i es van comprometre a procurar-li bestiar i a prestar-li els serveis que necessités. 12 Judes comprengué que realment li podrien ser útils en moltes coses i s’avingué a fer la pau amb ells. Un cop s’hagueren donat la mà, els àrabs se’n tornaren a les seves tendes.
13 Judes va atacar també una ciutat fortificada que es deia Casfo.x Protegida amb fossats i amb muralles tot al volt, era poblada per una barreja de gent de diverses nacions. 14 Els de dintre estaven refiats de les muralles inexpugnables i de les reserves de queviures; per això tractaven molt grollerament els homes de Judes i afegien als insults contra ells blasfèmies i paraules que no es poden pronunciar. 15 Però Judes i els seus homes van invocar el gran sobirà de l’univers, que sense arietsx ni màquines de guerra havia enderrocat Jericó en temps de Josuè.x Després van assaltar furiosament la muralla 16 i, per voler de Déu, s’apoderaren de la ciutat. El carnatge fou indescriptible, fins al punt que l’estany que és a tocar de la ciutat, d’uns quatre-cents metresx d’ample, semblava ple de la sang que s’hi havia escolat.
Batalla de Carnaim
17 Des de Casfo, Judes i els seus van recórrer uns cent quaranta quilòmetresx fins a arribar a Càrax,x on viuen els jueus anomenats tobians.x18 No hi van trobar Timoteu, perquè ja s’havia retirat d’aquells indrets sense cap mena de resultat, tot i que havia deixat una guarnició realment molt forta en un punt determinat. 19 Dositeu i Sosípatre, oficials del Macabeu, van atacar i exterminar els soldats que Timoteu havia deixat a la fortalesa, més de deu mil homes. 20 Després el Macabeu va dividir les seves tropes en batallons, va designar els oficials que els havien de comandar i es llançà contra Timoteu, que disposava d’una força de cent vint mil soldats d’infanteria i dos mil cinc-cents de cavalleria.
21 Quan Timoteu va saber que Judes s’acostava, va evacuar les dones i els infants amb tots els bagatges cap a un indret anomenat Carnaim.x Era un lloc inexpugnable i inaccessible, ja que tots els passos que hi conduïen eren molt estrets. 22 Així que aparegué el primer batalló de Judes, el pànic s’apoderà de l’enemic, un pànic que es convertí en terror quan es va manifestar el Déu que tot ho veu. I emprengueren la fugida en totes direccions, ferint-se entre ells i traspassant-se amb la punta de les espases. 23 Judes els va perseguir implacablement fins a aniquilar tots aquells criminals. I en va matar uns trenta mil. 24 El mateix Timoteu va caure en mans dels soldats de Dositeu i Sosípatre. Però ell, amb molta astúcia, els demanava que el deixessin anar sa i estalvi, ja que afirmava que tenia en poder seu els pares i germans de molts jueus, els quals segurament serien executats. 25 Després que hagué garantit amb moltes paraules el seu compromís de retornar-los incòlumes els parents, el van deixar anar per salvar els seus germans.
26 Judes marxà contra Carnaim i el seu temple d’Atàrgatisx i va degollar-hi vint-i-cinc mil persones.
Noves victòries de Judes
27 Després d’infligir a l’enemic aquesta terrible desfeta, Judes va encaminar el seu exèrcit contra Efron, ciutat fortificada on vivia gent de nacions molt diverses.x Joves robustos havien pres posicions davant la muralla i lluitaven valerosament. Dins la ciutat hi havia nombrosos ginys de guerra i una gran quantitat de projectils. 28 Però, després d’invocar el Senyor, que esclafa amb força les formacions enemigues, es van fer amos de la ciutat i deixaren estesos uns vint-i-cinc mil dels seus habitants. 29 D’allí van emprendre la marxa contra Escitòpolis,x a uns cent deu quilòmetresx de Jerusalem. 30 Però els jueus que s’hi havien establert van donar testimoni del bon tracte que rebien dels habitants de la ciutat i del seu comportament humanitari en temps de calamitat. 31 Judes i els seus van mostrar el seu agraïment i exhortaren la gent de la ciutat a mantenir sempre aquests bons sentiments amb els jueus. Després van tornar a Jerusalem quan faltava ben poc per a la festa de Pentecosta.x