Discurs de Pere
14 Aleshores Pere es posà dret amb els Onze i amb veu forta digué:x
– Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem:x enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules. 15 No és pas que aquests hagin begut massa, com vosaltres sospiteu: tot just són les nou del matí.x16 Això que ara succeeix, ja ho havia anunciat el profeta Joel:x
17 »Els darrers dies
–és Déu qui ho afirma–
abocaré el meu Esperit sobre tothom:
els vostres fills i les vostres filles
profetitzaran,
els vostres joves tindran visions,
i els vostres vells, somnis.
18 Aquells dies abocaré el meu Esperit
sobre els meus servents
i les meves serventes,
i profetitzaran.
19 Faré que apareguin prodigis
dalt al cel
i senyalsaquí baix a la terra:
sang, foc i una columna de fum.
20 El sol s’enfosquirà
i la lluna es tornarà sang
abans no arribi el dia del Senyor,
dia gran i resplendent.x
21 Llavors tots els qui invoquin
el nom del Senyor se salvaran.x
22 »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals.x Tots ho sabeu prou. 23 Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d’acord amb la decisió i el designi que Déu havia fixat per endavant,x i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius.x24 Però Déu l’ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder.x25 Perquè David, referint-se a ell, deia:
»Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.
26 El meu cor se n’alegra
i en faig festa tot jo;
fins el meu cos reposa confiat:
27 no abandonaràs la meva vida
enmig dels morts,
no deixaràs veure
al teu Sant la corrupció.x
28 M’ensenyaràs
el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir al teu davant.x
29 »Germans, permeteu que us parli clarament. El patriarca David va morir i va ser enterrat,x i encara avui podem veure el seu sepulcre. 30 Però ell, que era profeta i coneixia el jurament que Déu li havia fet de posar en el seu tron un dels seus descendents,x31 va veure per endavant la resurrecció de Crist i en va parlar quan deia que no havia estat abandonat enmig dels morts i que el seu cos no havia vist la corrupció.x
32 »A aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat; tots nosaltres en som testimonis.x33 La dreta de Déu l’ha enaltit,x i ell ha rebut del Pare l’Esperit Sant promès, i ara l’ha abocat amb abundància:x això és el que vosaltres veieu i sentiu.x34 Perquè David no va pujar pas al cel, però va dir:
»Oracle del Senyor al meu Senyor:x
Seu a la meva dreta,
35 mentre faig dels enemics
l’escambell dels teus peus.x
36 »Per tant, que sàpiga de cert tot el poble d’Israelx que Déu ha constituït Senyorx i Messiesx aquest Jesús que vosaltres vau crucificar.x
Els primers convertits
37 En sentir això, el seu cor va quedar trasbalsat i digueren a Pere i als altres apòstols:
– Germans, què hem de fer?x
38 Pere els va respondre:
– Convertiu-vos,x i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nomx de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l’Esperit Sant.x39 Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i també per a tots els qui són lluny,x tants com en cridarà el Senyor Déu nostre.x
40 Pere continuava donant testimoni amb moltes altres paraules i els exhortava dient:
– Aparteu-vos d’aquesta generació esgarriada.x
41 Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar, i aquell mateix dia s’afegiren als germans unes tres mil persones.xx