Resultados da busca por "esperança"

20han avançat, encegats per l’esperança,arriben fins allí i es troben defraudats.

5Quin esglai els cau al damuntxquan veuen Déu fent costat als qui són justos!

6Us rèieu de les esperances del pobre,però el Senyor mateix l’empara.x

7Que vingui de Sió la salvació d’Israel!Quan el Senyor renovarà la vida del seu poble,xJacob s’omplirà de goig, Israel s’alegrarà.

11La casa dels malvats s’ensorrarà,prosperarà la família dels honrats.x

13Fins entre rialles s’amaguen les penes,l’alegria acaba en tristor.

21Qui menysprea els altres peca;feliç el qui s’apiada dels pobres!x

7Adquirirà l’encert en el consell i en el saberi reflexionarà sobre els secrets del Senyor.x

13Escolteu-me, fills piadosos,i creixeu com un roser plantat vora l’aigua;

16Que en són, de bones, les obres del Senyor!Tot el que decideix es realitza quan n’és el moment.x

1Job va replicar:

2Com en saps, d’ajudar el feble,d’assistir el qui no té forces!

3Sí que en saps, d’aconsellar un indecís!Ets molt llest, tens molta competència!

9No m’amaguis la mirada,no t’indignis fins a rebutjar el teu servent,tu que ets el meu ajut.No em deixis abandonat,Déu meu, salvador meu.x

13N’estic cert, fruiré en el país de la vidaxde la bondat que em té el Senyor.

14Espera en el Senyor;sigues fort, que el teu cor no defalleixi.xEspera en el Senyor.

13Gent d’ulls altiusi mirades arrogants!

18Tres coses m’ultrapasseni una quarta no la comprenc:

22un esclau que arriba a rei,un estúpid que s’afarta,

6Els meus dies passen volant,més ràpids que la llançadora,i no em queda gens de fil;xse m’ha acabat l’esperança.

20només mira i gemega,com un eunuc que abraça una verge i sospira.Així és qui vol fer justícia emprant la violència.

22L’alegria del cor és vida per a l’home,i la joia li allarga els dies.

23Anima’t tu mateix i encoratja’t,i aparta ben lluny la tristesa,perquè la tristesa ha perdut molta genti no serveix de res.

2para l’orella a la saviesa,obre el cor al seny;

4desitja-les com el diner,recerca-les com un tresor.x

21Perquè els rectes habitaran el paísi els honrats podran quedar-s’hi,

2T’estimo, Senyor, força meva;x

6m’estrenyia la mort amb els seus llaços,tenia davant meu els seus paranys.x

20em féu sortir a camp obert,em salvà perquè m’estimava.

13També aquest és el camí dels qui s’obliden de Déu;així s’acaba l’esperança de l’impiu.x

2Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi,que ens faci veure la llum de la seva mirada.xPausax

5Que s’alegrin els pobles i cridin de goig:tu governes les nacions amb justíciai guies els pobles de la terra.xPausa

8Que Déu ens beneeixii el venerin d’un cap a l’altre de la terra.x

3Confia al Senyor les teves tasquesi es realitzaran els teus projectes.

18L’orgull s’encamina al desastre,l’arrogància acaba per terra.x

20Qui aprèn la lliçó prosperarà,serà feliç qui confia en el Senyor.

4¿És per la teva pietat que et corregeixi et crida al seu judici?x

25Llavors el Totpoderós serà el teu tresor,xl’argent que més apreciïs;

26fruiràs del Totpoderós,miraràs Déu amb confiança.x

3Compadeix-te de mi, Senyor:vaig perdent força.Guareix-me, Senyor,xque el meu cosx es desfà.

4Tinc l’ànima desfetaxi tu, Senyor, fins quan esperaràs?x

5Torna,x Senyor; salva’m la vida,allibera’m per l’amor que em tens.

1No cantis victòria per demà,que no saps què et porta l’avui.x

11Sigues sensat, fill meu: el meu cor s’alegrarài podré tapar la boca als qui m’ultratgen.

16deturar-la és voler deturar el vento voler agafar oli amb la mà.

7Jo em creia que parlaria l’edati que els molts anys mostrarien saviesa.x

9Ni l’edat garanteix la saviesani la vellesa fa entendre el que és just.x

18Estic ple de paraulesi l’esperit em bull dintre meu:

4rescata de la mort la teva vidaxi et corona d’amor entranyable;

13Com un pare s’apiada dels seus fills,el Senyor s’apiada dels fidels,

17Però l’amor del Senyor pels seus fidelsés de sempre i dura sempre;xla seva bondat s’estén als fills dels fills

12Al llarg dels teus anys,has manat mai que el dia s’alci?¿Has ordenat mai a l’aurora

13que agafi la terra per les puntesi n’espolsi els malvats?x

37¿Qui és l’entès que compta els núvolsi aboca els odres del celx