Cohèlet 3

Cada cosa té el seu moment

1 Tot té el seu moment,

sota el cel hi ha un temps

per a cada cosa.*x

2 Hi ha un temps d’infantar

i un temps de morir,

un temps de plantar

i un temps de collir.*x

3 Un temps de matar

i un temps de guarir,

un temps d’enrunar

i un temps de construir.

4 Un temps de plorar

i un temps de riure,

un temps de plànyer-se

i un temps de dansar.

5 Un temps de tirar pedres

i un temps d’aplegar-ne,*x

un temps d’abraçar

i un temps d’estar-se’n.

6 Un temps de cercar

i un temps de perdre,

un temps de guardar

i un temps de llençar.

7 Un temps d’esquinçar

i un temps de cosir,

un temps de callar

i un temps de parlar.*x

8 Hi ha un temps d’estimar

i un temps d’odiar,

hi ha un temps de guerra

i un temps de pau.

9 El qui treballa, què en treu del seu esforç?*x10 M’he fixat en les feines que Déu ha imposat als homes:*x11 ell ha fet les coses boniques i apropiades al seu temps, i també ha donat a l’home el sentit del passat i del futur,*x però sense que l’home pugui arribar a comprendre, des del començament fins al final, l’obra que Déu ha fet.*x

12 Jo entenc que el millor que pot fer l’home és alegrar-se i passar bé la vida. 13 Ara bé, menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball és un do de Déu.*x14 Entenc que tot el que Déu fa perdura eternament:*x no s’hi pot afegir res ni se’n pot sostreure res. Déu obra així perquè vol ser venerat.*x15 Allò que ara és, ja ha estat abans, i allò que encara no és, també ja era. Déu és qui fa que tot continuï.*x

El plor dels oprimits

16 Encara he vist una altra cosa sota el sol: la maldat regna a la sala del judici, la maldat ha pres el lloc al dret.*x17 I jo em dic: «Déu jutjarà tant el bo com el dolent, perquè hi ha un temps per a cada cosa i per a cada acció.»*x

18 Jo penso dels homes que Déu els posa a prova*x perquè vegin que, per ells mateixos, són com les bèsties. 19 Perquè el destí dels homes i el destí de les bèsties és el mateix: la bèstia mor i l’home mor. Tots dos tenien el mateix alè de vida. L’home no és pas més que la bèstia: tots dos són efímers.*x20 Tot va al mateix lloc:*x tot ha sortit de la pols i a la pols torna tot.*x21 Qui sap si l’alè de vida de l’home puja cap amunt mentre que l’alè de vida de les bèsties baixa avall, cap a la terra?*x22 Entenc que no hi ha res millor per a l’home que fruir de tot el que fa: aquesta és la seva paga! Perquè, qui li podrà fer veure què passarà després d’ell?*x