Efesis 4

Normes de vida cristiana

25 Per tant, abandoneu la mentida i que cadascú digui la veritat al seu proïsme,*x ja que tots som membres els uns dels altres.*x26 Encara que us irriteu, no pequeu;*x que la posta de sol no us trobi encara ressentits: 27 no doneu ocasió al diable.*x28 El qui robava, que deixi de robar; que procuri treballar honestament amb les seves mans*x i així pugui donar al qui passa necessitat. 29 Que de la vostra boca no surtin mai paraules perverses; tan sols, quan calgui, paraules bones que edifiquin els altres i facin bé als qui les escolten.*x30 I no entristiu l’Esperit Sant de Déu,*x que us ha marcat amb el seu segell per al dia que sereu redimits.*x31 Llanceu lluny de vosaltres l’amargor, l’enfuriment, la ira, els crits, les injúries i tota mena de dolenteria.*x32 Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist.*x