Joan 20

Jesús s’apareix a Maria Magdalena

11 Maria es va quedar plorant a fora, al costat mateix del sepulcre. Mentre plorava, s’ajupí per mirar dins el sepulcre 12 i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l’un al cap i l’altre als peus. 13 Ells li diuen:

– Dona, per què plores?

Ella els respon:

– S’han endut el meu Senyor i no sé on l’han posat.

14 Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no sabia que era ell.*x

15 Jesús li diu:

– Dona, per què plores? Qui busques?

Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon:

– Senyor, si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré.

16 Li diu Jesús:

– Maria!

Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus:*x

– Rabuní! –que vol dir «mestre».

17 Jesús li diu:

– Deixa’m,*x que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans*x i digues-los: "Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu."

18 Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.»

També els va explicar el que ell li havia dit.*x