Joan 6

Multiplicació dels pans

1 Després d’això, Jesús se’n va anar a l’altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades. 2 El seguia molta gent, perquè veien els senyals que feia amb els malalts. 3 Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els seus deixebles.*x4 Era a prop la Pasqua, la festa dels jueus.*x

5 Llavors Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que acudia cap a ell, digué a Felip:

– On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests?

6 De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer.

7 Felip li va respondre:

– Ni amb dos-cents denaris*x no n’hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú.

8 Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu:

9 – Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d’ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent?

10 Jesús digué:

– Feu seure tothom.

En aquell indret hi havia molta herba i s’hi assegueren; només d’homes, eren uns cinc mil. 11 Llavors Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. 12 Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles:

– Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res.

13 Ells els van recollir i amb els bocins d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d’haver menjat.*x

14 Quan la gent veié el senyal que ell havia fet, començaren a dir:

– Realment, aquest és el profeta que havia de venir al món.*x