Lluc 10

Paràbola del bon samarità

25 Llavors, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:

– Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?*x

26 Jesús li digué:

– Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?

27 Ell va respondre:

– Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament,*x i estima els altres com a tu mateix.*x

28 Jesús li digué:

– Has respost bé: fes això i viuràs.*x

29 Però ell, amb ganes de justificar-se,*x preguntà a Jesús:

– I qui són els altres que haig d’estimar?*x

30 Jesús va contestar dient:

– Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort.*x31 Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. 32 Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda.*x

33 »Però un samarità*x que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. 34 S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. 35 L’endemà va treure’s dos denaris*x i els va donar a l’hostaler dient-li:

»– Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.

36 »Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers?

37 Ell respongué:

– El qui el va tractar amb amor.

Llavors Jesús li digué:

– Vés, i tu fes igual.*x*x