Paràbola de les mines
11 Mentre escoltaven tot això, Jesús continuà amb una paràbola, perquè eren a prop de Jerusalemx i ells es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria de manera imminent.x12 Per això digué:
– Un home de família noble havia d’anar-se’n en un país llunyà per rebre-hi la dignitat reialx i després tornar.x13 Llavors va cridar deu dels seus servents i els confià la quantitat de deu mines,x una per a cada un. I els va dir:
»– Negocieu-hi mentre no torno.x
14 »Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir:
»– No volem que aquest regni damunt nostre.
15 »Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber quin rendiment n’havien tret.x16 Es presentà el primer i digué:
»– Senyor, la teva mina n’ha produïdes deu.x
17 »Ell li respongué:
»– Molt bé, ets un bon servent! Has estat fidel en poca cosa: rep ara el govern de deu ciutats.x
18 »Vingué després el segon i digué:
»– La teva mina, senyor, n’ha produïdes cinc.
19 »Va dir també a aquest:
»– Tu, igualment, governa cinc ciutats.
20 »Però se’n presentà un altre que digué:
»– Senyor, aquí tens la teva mina, que he conservat guardada en un mocador. 21 Tenia por de tu, perquè ets un home exigent: reclames allò que no has invertit i segues allò que no has sembrat.x
22 »Ell li respon:
»– Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que sóc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat. 23 Doncs per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos?x
24 »Aleshores digué als qui eren presents:
»– Preneu-li la mina i doneu-la al qui en té deu.
25 »Ells li contestaren:
»– Senyor, si ja té deu mines!
26 »Ell replicà:
»– Us ho asseguro: a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.x27 I a aquests enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu.x