El tribut al Cèsar
20 Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l’atrapessin en alguna paraula comprometedorax i així pogués ser entregat a l’autoritat i a la jurisdicció del governador romà. 21 Li van fer aquesta pregunta:
– Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes realment el camí de Déu. 22 Digues-nos: ¿Ens és permès o no de pagar tribut al Cèsar?x
23 Jesús es va adonar de la seva intriga i els digué:
24 – Ensenyeu-me un denari:x ¿de qui són la imatge i la inscripció?x
Ells li respongueren:
– Del Cèsar.
25 Jesús els digué:
– Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.x
26 Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar.x