Paràbola dels vinyaters homicides
9 I es posà a explicar al poble aquesta paràbola:
– Un home va plantar una vinya,x la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny per una llarga temporada. 10 Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters perquè li donessin la part que li corresponia del fruit de la vinya; però els vinyaters el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. 11 L’amo els envià encara un altre servent, però a aquest també el van apallissar i ultratjar i el van despatxar amb les mans buides. 12 Els en va enviar encara un tercer, i també a aquest se’l van treure de sobre després de malferir-lo. 13 Llavors l’amo de la vinya es va dir: "Què faré ara? Els enviaré el meu fill, el meu estimat:x de segur que a ell el respectaran." 14 Però quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: "Aquest és l’hereu: matem-lo i l’heretat serà nostra."x15 El van treure fora de la vinya i el van matar.x
»Què els farà, doncs, l’amo de la vinya? 16 Vindrà, farà morir aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres.x
Els qui escoltaven van exclamar:
– Això mai!x
17 Llavors Jesús se’ls mirà i els digué:
– Doncs per què es diu en l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal?x18 Tothom qui caigui sobre aquesta pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.x
19 Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble.x