Lluc 22

Negacions de Pere

54 El van agafar, doncs, i se’l van endur a la casa del gran sacerdot.*x Pere seguia de lluny. 55 Van encendre foc al mig del pati, s’hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. 56 Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se’l fixament, va dir:

– Aquest home també hi anava, amb ell.

57 Pere ho negà:

– No, dona; no el conec de res.

58 Poc després, un altre el va veure i digué:

– Tu també ets d’ells.

Pere contestà:

– No, home; no ho sóc pas.

59 Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí:

– És veritat, aquest també era amb ell: si fins i tot és galileu!

60 Però Pere va replicar:

– No, home; no sé de què parles.

A l’instant, mentre encara ell parlava, va cantar un gall. 61 Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Avui, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.»*x62 I així que va ser fora, va plorar amargament.*x