Lluc 24

Els deixebles d’Emmaús

13 Aquell mateix dia,*x dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres*x de Jerusalem, 14 i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15 Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, 16 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.*x

17 Jesús els preguntà:

– Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant?

Ells es van aturar amb un posat trist, 18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:

– ¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem*x que no saps el que hi ha passat aquests dies?

19 Els preguntà:

– Què hi ha passat?

Li contestaren:

– El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble:*x20 els nostres grans sacerdots i els altres dirigents*x el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar.*x21 Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses.*x22 És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23 no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. 24 Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas.

25 Aleshores Jesús els digué:

– Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes!*x26 ¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?*x

27 Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.

28 Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. 29 Però ells van insistir amb força dient-li:

– Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.

I va entrar per quedar-se amb ells. 30 Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava.*x31 Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. 32 I es van dir l’un a l’altre:

– ¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?