27 Així que Jesús desembarcà, l’anà a trobar un home de la ciutatx posseït per dimonis. Feia molt de temps que anava sense vestit i no vivia en cap casa, sinó a les coves sepulcrals.x28 Quan veié Jesús, es posà a cridar, es prosternà davant d’ell i digué amb veu forta:
– Per què et fiques amb mi,x Jesús, Fill del Déu altíssim?x Et prego que no em turmentis!
29 És que Jesús manava a l’esperit maligne que sortís d’aquell home. Moltes vegades l’esperit se n’havia apoderat, i encara que el lliguessin amb cadenes i grillons, ell els trencava, i el dimoni se l’enduia cap als llocs despoblats.
30 Jesús li preguntà:
– Quin és el teu nom?
Ell respongué:
– Legió.x
Perquè havien entrat en ell molts dimonis. 31 I demanaven a Jesús que no els manés d’anar-se’n als abismes. 32 Hi havia allà un gran ramat de porcsx pasturant a la muntanya, i ells van suplicar a Jesús que els permetés d’entrar-hi. Jesús els ho permeté. 33 Tan bon punt els dimonis van sortir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici i es va ofegar.x
34 Els porquers, en veure el que havia passat, van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia. 35 La gent sortí a veure què havia passat. Anaren a trobar Jesús i veieren l’home de qui havien sortit els dimonis assegut als seus peus, vestit i amb el seny recobrat, i es van espantar molt.