Marc 2

Guarició d’un paralític

1 Al cap d’uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa,*x2 i s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula.*x3 Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre. 4 Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític.*x5 Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític:

– Fill, et són perdonats els pecats.*x

6 Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven: 7 «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»*x

8 A l’instant, Jesús, que coneixia que pensaven així, els digué:

– Per què penseu això en el vostre cor? 9 Què és més fàcil, dir al paralític: "Et són perdonats els pecats", o bé dir-li: "Aixeca’t, pren la llitera i camina"? 10 Doncs ara sabreu que el Fill de l’home*x té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.

Llavors diu al paralític:

11 – T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.*x

12 Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. Deien:

– No havíem vist mai res de semblant.