Marc 3

Un home curat en dissabte

1 Jesús va entrar novament a la sinagoga.*x Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada.*x2 Ells l’espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar.*x3 Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada:

– Aixeca’t i posa’t aquí al mig.

4 Llavors els pregunta:

– Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?

Però ells callaven. 5 Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor,*x i digué a aquell home:

– Estén la mà.

Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment.

6 Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d’Herodes,*x començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.*x

Una gran gentada vora el llac

7 Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea, 8 de Jerusalem, d’Idumea, de l’altra banda del Jordà i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit a dir tot el que feia.*x9 Jesús digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barqueta perquè la gent no el masegués: 10 n’havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar.*x11 I els esperits malignes, quan el veien, es prosternaven davant d’ell i cridaven:

– Tu ets el Fill de Déu!*x

12 Però Jesús els manava molt severament que no el descobrissin.*x

Elecció dels Dotze

13 Jesús pujà a la muntanya,*x va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús. 14 En designà dotze, als quals donà el nom d’apòstols,*x perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar, 15 amb poder de treure dimonis.*x16 Els dotze que va designar són aquests:*x Simó, a qui donà el nom de Pere;*x17 Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el germà de Jaume, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir «fills del tro»; 18 Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Tadeu,*x Simó el Zelós*x19 i Judes Iscariot,*x el qui el va trair.*x

Jesús i Beelzebul

20 Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles,*x i tornà a reunir-s’hi tanta gent, que no podien ni menjar.*x

21 Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se’l, perquè deien:

– Ha perdut el seny!

22 Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien:

– Està posseït per Beelzebul.*x

I encara:

– Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.*x

23 Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles:*x

– Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs? 24 Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. 25 I si una casa*x es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà. 26 Si és cert, doncs, que Satanàs s’ha aixecat contra si mateix i s’ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. 27 Tampoc ningú no pot entrar a casa d’un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga;*x tan sols així li podrà saquejar la casa.

28 »En veritat us dic que tot serà perdonat als homes: els pecats i totes les blasfèmies*x que hagin proferit; 29 però el qui blasfema contra l’Esperit Sant*x no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més.*x

30 Jesús va parlar així perquè deien d’ell que tenia un esperit maligne.

La mare i els germans de Jesús

31 Llavors arriben la mare i els germans de Jesús*x i, de fora estant, envien a buscar-lo.*x32 Hi havia molta gent asseguda al voltant d’ell. Li diuen:

– La teva mare, els teus germans i les teves germanes són aquí fora, que et busquen.

33 Ell els respon:

– ¿Qui són la meva mare i els meus germans?

34 Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu:

– Aquests són la meva mare i els meus germans. 35 El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.*x