Marc 4

La tempesta calmada

35 Aquell mateix dia,*x arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:

– Passem a l’altra riba.*x

36 Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques. 37 Tot d’una es va aixecar un gran temporal de vent, i les onades es precipitaven dins la barca fins al punt que ja l’omplien. 38 Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí.*x Ells el desperten i li diuen:

– Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?

39 Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua:*x

– Silenci! Calla!*x

Llavors el vent va parar*x i arribà una gran bonança. 40 Jesús els digué:

– Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?

41 Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre:

– Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?*x