Guarició d’un endimoniat a Gèrasa
1 Després van arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gerasencs.x2 Així que Jesús saltà de la barca, l’anà a trobar un home posseït d’un esperit maligne,x que venia de les coves sepulcrals,x3 el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, 4 perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l’havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. 5 Contínuament, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. 6 Quan l’home veié Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà davant d’ell 7 i digué cridant amb veu forta:
– Per què et fiques amb mi,x Jesús, Fill del Déu altíssim?x Et conjuro per Déu que no em turmentis!
8 És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d’aquest home!»
9 Jesús li pregunta:
– Quin és el teu nom?
Ell li respon:
– El meu nom és "Legió", perquè som molts.x
10 I demanava a Jesús amb insistència que no el tragués fora d’aquell territori.x
11 Hi havia allà pasturant vora la muntanya un gran ramat de porcs.x12 Llavors els esperits malignes van fer a Jesús aquesta súplica:
– Envia’ns als porcs, que hi entrarem.
13 Jesús els ho permeté. I tan bon punt els esperits malignes van sortir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici; els porcs, que eren uns dos mil, es van ofegar dintre l’aigua.x
14 Els porquers van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia, i la gent sortí a veure què havia passat. 15 S’acostaren fins on era Jesús i veieren l’endimoniat que havia estat posseït per la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, i es van espantar molt. 16 Els qui ho havien vist els explicaren què havia passat a l’endimoniat i l’episodi dels porcs. 17 Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n’anés del seu territori.
18 Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li suplicava que el volgués amb ell. 19 Però Jesús no li ho va permetre, i li digué:
– Vés a casa teva, amb els teus, i anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fetx i com s’ha compadit de tu.
20 Aquell home se n’anà i pregonava per la Decàpolisx tot el que Jesús li havia fet,x i tothom en quedava astorat.