22 Durant el convit entrà la filla d’Herodiesx a dansar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia:
– Demana’m el que vulguis i t’ho donaré.
23 I li féu aquest jurament:
– Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne.x
24 La noia va sortir i preguntà a la seva mare:
– Què haig de demanar?
Ella li respongué:
– El cap de Joan Baptista.
25 La noia tornà a entrar, se’n va anar decidida cap al rei i li demanà:
– Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista.
26 El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la. 27 Immediatament, doncs, envià un guarda amb l’ordre de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar. 28 Després dugué el cap en una safata, el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare.