Marc 9

17 Un de la gent li respongué:

– Mestre, t’he portat el meu fill, posseït d’un esperit que el priva de parlar.*x18 Quan se n’apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut.*x

19 Jesús els diu:

– Generació descreguda!*x Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi.

20 Ells l’hi portaren. Així que l’esperit veié Jesús, provocà convulsions al noi; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. 21 Jesús preguntà al seu pare:

– Quant de temps fa que li passa això?

Ell contestà:

– Des de petit. 22 Sovint l’ha tirat al foc i a l’aigua per matar-lo. Però si pots fer-hi res, tingues compassió de nosaltres, ajuda’ns!

23 Jesús li respongué:

– Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu.

24 A l’instant el pare del noi exclamà:

– Crec, però ajuda la meva poca fe!*x

25 Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l’esperit maligne amb aquestes paraules:

– Esperit mut i sord, jo t’ho mano: surt d’aquest noi i no hi tornis a entrar més.

26 Llavors l’esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions,*x i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia. 27 Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret.*x