Mateu 14

Jesús camina sobre l’aigua

22 Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. 23 Després d’acomiadar-los va pujar tot sol a la muntanya a pregar.*x Al vespre encara era allà tot sol. 24 Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros*x de terra, i les ones la sacsejaven,*x perquè el vent era contrari. 25 A la matinada,*x Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua.*x26 Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren:

– És un fantasma!*x

I es posaren a cridar de por.

27 Però de seguida Jesús els digué:

– Coratge! Sóc jo. No tingueu por.

28 Pere li contestà:

– Senyor,*x si ets tu, mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

29 Jesús li digué:

– Vine.

Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús. 30 Però en veure que el vent era fort, es va espantar. Llavors començà d’enfonsar-se i cridà:

– Senyor, salva’m!

31 A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li:

– Home de poca fe!*x Per què has dubtat?*x

32 Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. 33 Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren:

– Realment ets Fill de Déu!*x