Mateu 15

La tradició dels antics

1 Uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir:

2 – Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics*x i no es renten les mans ritualment a l’hora de menjar?*x

3 Ell els respongué:

– I com és que vosaltres violeu els manaments de Déu en nom de la vostra tradició? 4 En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare.*x I també: Qui maleei-xi el pare o la mare serà condemnat a mort.*x5 Però vosaltres afirmeu: "El qui digui al pare o a la mare: ‘Consagro a Déu els béns amb què us hauria d’ajudar’, 6 ja no té cap obligació d’honrar els seus pares."*x Així, en nom de la vostra tradició, invalideu la paraula de Déu.*x7 Hipòcrites!*x Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres quan digué:

8 »Aquest poble m’honora amb els llavis,

però el seu cor es manté lluny de mi.

9 El culte que em donen és buit,

les doctrines que ensenyen

són preceptes humans.*x

10 Llavors cridà la gent i els digué:

– Escolteu i compreneu-ho bé: 11 El que fa impur l’home no és allò que entra a la boca; és el que en surt, allò que el fa impur.*x

12 Després els deixebles anaren a dir a Jesús:

– ¿Saps que els fariseus s’han escandalitzat d’això que has dit?

13 Ell els respongué:

– Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.*x14 Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot.*x

15 Llavors Pere li digué:

– Explica’ns aquest proverbi.*x

16 Jesús respongué:

– ¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? 17 ¿No compreneu que tot allò que entra a la boca passa al ventre i és tret fora del cos? 18 En canvi, allò que surt de la boca ve del cor,*x i això sí que fa impur l’home. 19 Perquè del cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a assassinats, adulteris, relacions il·legítimes,*x robatoris, falsos testimonis, injúries.*x20 Això és el que fa impur l’home, però menjar sense haver-se rentat les mans ritualment no el fa pas impur.*x

Guarició de la filla d’una cananea*x

21 Jesús se’n va anar d’allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó.*x22 Una dona cananea,*x que era d’aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar:

– Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi!*x La meva filla està endimoniada i sofreix molt.

23 Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven:

– Fes-la marxar:*x no fa més que cridar darrere nostre.

24 Jesús els digué:

– Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel.*x

25 Però la dona vingué a prosternar-se davant d’ell i li deia:

– Senyor, ajuda’m!

26 Jesús contestà:

– No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.

27 Ella digué:

– És veritat, Senyor,*x però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.

28 Llavors Jesús li respongué:

– Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal com tu vols.*x

I des d’aquell mateix moment es posà bona la seva filla.

Guarició de molts malalts

29 Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assegué.*x30 Llavors se li acostà molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar. 31 La gent, en veure que els muts parlaven, que els esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se’n meravellava i glorificava el Déu d’Israel.*x

Segona multiplicació dels pans*x

32 Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:

– Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se’n vagin dejuns, no fos cas que defallissin pel camí.

33 Els deixebles li diuen:

– D’on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?

34 Jesús els pregunta:

– Quants pans teniu?

Ells li responen:

– Set, i uns quants peixets.

35 Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, 36 prengué els set pans i els peixos, digué l’acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent. 37 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren set paneres. 38 Els qui havien menjat eren quatre mil homes, sense comptar dones ni criatures.*x

39 Després d’acomiadar la gent, Jesús va pujar a la barca i se n’anà al territori de Magadan.*x