Casar-se i no casar-se
1 Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments,x se’n va anar de Galilea i arribà al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà.x2 El va seguir molta gent, i allí els curava.x
3 Aleshores se li van atansar uns fariseus i, per posar-lo a prova, li preguntaren:
– ¿És permès a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu?x
4 Jesús els va dir:
– ¿No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona?x
5 I continuà:
– Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn.x6 Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi.
7 Ells li pregunten:
– Doncs com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a la seva muller un document de divorci?x
8 Jesús els respon:
– Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però al principi no era pas així. 9 I jo us dic que el qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri.x
10 Els deixebles li diuen:
– Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se.
11 Ell els respongué:
– No tothom comprèn aquest ensenyament, sinó tan sols aquells a qui és concedit.x
12 »N’hi ha que no es casen perquè són eunucsx des de les entranyes de la mare; altres són eunucs perquè els homes els n’han fet; però n’hi ha que es fan eunucs a ells mateixos per causa del Regne del cel.x Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui.