Jesús, condemnat a mort
15 Cada any, per la festa de Pasqua, el governador acostumava a deixar lliure el pres que la gent volia. 16 Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs.x17 Quan la gent, doncs, s’hagué reunit, Pilat els digué:
– Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies?
18 Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja.
19 Mentre Pilat seia al tribunal, la seva muller li féu arribar aquest missatge:
– Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell.x
20 Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. 21 El governador els preguntà:
– Quin d’aquests dos voleu que us deixi lliure?
Ells respongueren:
– Barrabàs!
22 Pilat els diu:
– I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer?
Tots van respondre:
– Que el crucifiquin!x
23 Ell replicà:
– Però quin mal ha fet?
Ells cridaven encara més fort:
– Que el crucifiquin!
24 Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir:
– Jo sóc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra.x
25 Tot el poble respongué:
– Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!x
26 Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús,x el va entregar perquè fos crucificat.