1 L’esquerp va al seu aire,
qualsevol consell el crispa.
2 El neci no desitja de comprendre,
només vol que se sàpiga el que pensa.
3 On va el malvat hi va el menyspreu,
i amb el menyspreu ve la vergonya.
4 Les paraules de l’home són aigua profunda,
torrent desbordant, font de saviesa.
5 No està bé de posar-se a favor del culpable
i violar els drets de l’innocent.x
6 Els llavis del neci es posen en plets,
les seves paraules congrien la batussa.
7 La boca del neci és la seva ruïna,
els propis llavis li són un parany.
8 Les paraules del qui difama són tan llamineres
que baixen fins al fons de les entranyes.x
9 El qui treballa amb negligència
és germà del qui destrueix.
10 El nom del Senyor és una torre forta:
el just s’hi refugia i s’hi troba segur.x
11 La riquesa és la plaça forta del ric,x
s’imagina que és una muralla inaccessible.
12 L’orgull sempre s’encamina al desastre:x
primer la humilitat, després la glòria.x
13 Qui respon abans d’escoltar
passarà per neci i quedarà avergonyit.
14 L’home animós venç la malaltia;
però si es desanima, qui el reanimarà?x