Rut 1

8 Noemí va dir a les seves nores:

– Aneu, torneu cada una a casa de la mare! Que el Senyor sigui tan bo amb vosaltres com vosaltres ho heu estat amb els marits difunts i amb mi mateixa! 9 Que el Senyor us concedeixi la felicitat a casa d’un nou marit!

Llavors Noemí les va besar. Elles van esclatar en plors 10 i li deien:

– No! Volem venir amb tu i unir-nos al teu poble!

11 Noemí insistia:

– Torneu-vos-en, filles meves! Per què voleu venir amb mi? Jo ja no puc tenir més fills perquè us hi pugueu casar.*x

12 Aneu, torneu-vos-en, filles meves! Sóc massa gran per a casar-me. I ni que pensés que encara puc tenir fills, em casés aquesta mateixa nit i n’arribés a tenir, 13 ¿esperaríeu fins que fossin grans? ¿Per ells renunciaríeu a casar-vos? No, filles meves! El meu destí és més amarg*x que el vostre: la mà del Senyor s’ha girat contra mi.

14 De bell nou esclataren en plors. Orpà va besar la sogra per acomiadar-se’n, però Rut no se’n volgué separar.