Adoração

24 Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat.*

23 Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat.* Aquests són els adoradors que vol el Pare. 24 Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat.*

21 Jesús li diu:

– Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. 22 Vosaltres adoreu allò que no coneixeu;* nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus.*23 Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat.* Aquests són els adoradors que vol el Pare.

38 Ell va afirmar:

– Hi crec, Senyor.

I el va adorar.*

10 Li diu Jesús:

– Vés-te’n, Satanàs! Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell.*

8 Jesús li respongué:

– Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell.*

Una vida renovada

1 Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto* a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu:* aquest ha de ser el vostre culte veritable.

Una vida renovada

1 Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto* a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu:* aquest ha de ser el vostre culte veritable. 2 No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior,* perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.*

36 Tot ve d’ell, passa per ell

i va cap a ell.*

Glòria a ell per sempre. Amén.

11 Tal com diu l’Escriptura: Ho dic jo, el Senyor: Tan cert com visc, afirmo que davant meu s’agenollarà tothom, i tots els llavis donaran glòria a Déu.*

6 Veniu,* prosternem-nos i adorem-lo,

agenollem-nos davant el Senyor que ens ha creat.

6 Veniu,* prosternem-nos i adorem-lo,

agenollem-nos davant el Senyor que ens ha creat.

Lloeu Déu al seu santuari

1 Al·leluia!

Lloeu Déu al seu santuari,

lloeu-lo al baluard del firmament,*

2 lloeu-lo per les seves gestes,

lloeu-lo per la seva grandesa.

3 Lloeu-lo al so dels corns,*

lloeu-lo amb arpes i lires,

4 lloeu-lo amb tambors i danses,

lloeu-lo al so de corda i de flautes,

5 lloeu-lo amb címbals sonors,

lloeu-lo amb címbals triomfants.*

6 Que tot el que respira*

lloï el Senyor.*

Al·leluia!

6 Que tot el que respira*

lloï el Senyor.*

Al·leluia!

4 Entreu als seus portals donant-li gràcies,

canteu lloances als seus atris,

enaltiu-lo, beneïu el seu nom:

2 Doneu al Senyor la glòria del seu nom.

Adoreu el Senyor: s’apareix la seva santedat.*

Aclameu Déu arreu de la terra

1 Per al mestre de cor. Càntic: salm.

Aclameu Déu arreu de la terra,

2 canteu la glòria del seu nom,*

proclameu la seva lloança gloriosa.

3 Digueu a Déu:

«Que en són, d’admirables, les teves obres!

En veure’t tan gran i poderós,

els enemics et fan acatament.

4 Tota la terra es prosterna al teu davant*

i et canta, canta al teu nom.» Pausa*

17 Quan li adreçava el meu clam,

ja tenia a flor de llavis l’acció de gràcies.

9 Tots els pobles que has creat, Senyor,

vindran a prosternar-se al teu davant*

i glorificaran el teu nom.

10 Perquè tu ets gran, Senyor, i obres meravelles,

tu ets l’únic Déu.

Beneeix el Senyor, ànima meva

1 Referit a David.

Beneeix el Senyor, ànima meva,*

del fons del cor beneeix el seu sant nom.*

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom

1 Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,*

feu conèixer entre els pobles les seves gestes.*

Oh Déu, ets el meu Déu, a l’alba et cerco

1 Salm del recull de David. De quan era al desert de Judà.*

3 Jo et contemplava al santuari,

volia veure’t gloriós i poderós;

4 l’amor que em tens és millor que la vida,*

per això els meus llavis et lloaran.

11 – Ets digne, Senyor i Déu nostre,

de rebre la glòria, l’honor i el poder,*

perquè has creat totes les coses:

has volgut que existissin,

i les has creades.*

7 I deia amb veu forta:*

– Venereu Déu i doneu-li glòria,* perquè ha arribat l’hora del seu judici. Adoreu el creador del cel i de la terra,* del mar i de les fonts d’aigua.

4 Senyor, qui no et venerarà?*

Qui no glorificarà el teu nom?

Perquè tu ets l’únic sant,

i ara que has revelat

les teves justes decisions,

totes les nacions vindran a adorar-te.*

8 Jo, Joan, sóc el qui vaig sentir i vaig veure aquestes coses.* I després de sentir-les i veure-les, em vaig prosternar als peus de l’àngel que me les havia mostrades, amb la intenció d’adorar-lo. 9 Però ell em digué:

– No ho facis pas! Jo no sóc més que un servent de Déu, com tu i com els teus germans els profetes, i com tots els qui fan cas de les paraules que hi ha en aquest llibre. A Déu, has d’adorar.*

11 Són teus, Senyor, la grandesa i el poder, la glòria, l’esplendor i la majestat: és teu tot el que hi ha al cel i a la terra. És teva, Senyor, la reialesa, t’aixeques per damunt dels sobirans.

34 »Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!

Perdura eternament el seu amor.

35 I digueu: "Salva’ns,

Déu que ets la nostra salvació,

aplega’ns i allibera’ns

d’entre les nacions!

En donarem gràcies al teu nom,

que és sant,

i ens gloriarem de lloar-te.

36 Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel,

des de sempre i per sempre!"»

I tot el poble respongué: «Amén! Lloeu el Senyor!»

34 »Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo!

Perdura eternament el seu amor.

9 Canteu-li al so de les cítares,

feu l’elogi de les seves meravelles.

9 Per això Déu l’ha exaltat*

i li ha concedit aquell nom*

que està per damunt de tot altre nom,

10 perquè en el nom de Jesús

tothom s’agenolli*

al cel, a la terra i sota la terra,*

11 i tots els llavis reconeguin

que Jesucrist és Senyor,*

a glòria de Déu Pare.

15 Per Jesucrist, oferim contínuament a Déu un sacrifici d’acció de gràcies, és a dir, el fruit d’uns llavis que lloen el seu nom.*

28 Per això, ja que rebem la possessió d’un Regne incommovible, no deixem perdre aquesta gràcia* i donem així a Déu un culte que li sigui agradable, amb temor i submissió.*29 Perquè el nostre Déu és un foc que devora.*

19 Digueu tots junts salms, himnes i càntics de l’Esperit, cantant al Senyor i lloant-lo en el vostre cor.*

16 Que la paraula de Crist habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa;* moguts per la gràcia de Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit.*

25 Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven* i cantaven himnes a Déu, i els presos se’ls escoltaven.

Acció de gràcies

3 Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist,* Pare entranyable i Déu de tot consol.*4 Ell ens conforta en totes les nostres adversitats, perquè nosaltres mateixos, gràcies al consol que rebem de Déu, sapiguem confortar els qui passen alguna pena.

3 A vosaltres, doncs, us anunciem allò que hem vist i sentit, perquè també vosaltres estigueu en comunió amb nosaltres, que tenim comunió amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist.

5 Exalceu el Senyor, el nostre Déu,

prosterneu-vos* davant l’escambell dels seus peus:*

«Ell és sant.»*

8 La meva boca s’omplia de lloances,

cantava la teva glòria tot el dia.

4 Que els justos s’alegrin, que exultin,

que davant de Déu saltin d’alegria.*

5 Canteu al nostre Déu, canteu lloances el seu nom,

deixeu pas al qui té els núvols per carrossa.*

El seu nom és «el Senyor»;

feu festa a la seva presència.

17 la pròpia malícia li cau al damunt,

la seva violència es desploma sobre d’ell.*

22 salva’m de la gola del lleó,

guarda’m de les banyes del brau.

Senyor, m’has escoltat!*

23 Anunciaré el teu nom als meus germans,

enmig de l’assemblea et lloaré.*

6 cap a tu estenc els braços:*

sóc davant teu com una terra esgotada.*Pausa*

11 Veient les ferides del meu cos,

l’adversari m’escarneix,

i a tota hora sento dir: «On és el teu Déu?»

2 Dic* al Senyor: «Ets el meu Déu!

Ningú com tu no em fa feliç.»*

11 Serviu el Senyor, venereu-lo,

veniu tremolosos a fer-li homenatge,*

2 De tot cor enalteixo el Senyor;*

contaré totes les teves meravelles,*

5 No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós:* demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen.*

14 »No adoris cap altre déu,* perquè el Senyor s’anomena Gelós: és el "Déu-gelós".*

9 Tan bon punt Moisès hi entrava, la columna de núvol baixava i es quedava a l’entrada de la tenda: era el moment en què el Senyor parlava amb Moisès.*10 Quan el poble veia que la columna de núvol es quedava a l’entrada de la tenda, tothom es prosternava a l’entrada de la seva pròpia tenda.

2 Del Senyor em ve la força

i el triomf,*

és ell qui m’ha salvat.

És el meu Déu,

i jo l’he de lloar,

el Déu del meu pare,*

i jo l’he d’enaltir.

11 Qui és com tu

entre els déus, Senyor?*

Qui és com tu,

magnífic entre els sants?*

Fas proeses temibles,

obres meravelles.

25 Dóna’m culte a mi, el Senyor, el teu Déu,* i jo et beneiré amb abundància de pa i d’aigua i et preservaré de la malaltia.

21 Lloa’l a ell sol. És el teu Déu, que ha fet per tu aquestes obres grans i prodigioses que has contemplat amb els teus propis ulls.*

7 Allà, a la presència del Senyor, el vostre Déu, mengeu l’àpat sagrat i feu festa amb les vostres famílies, agraint al Senyor, el vostre Déu, que hagi beneït el vostre treball.*

16 Els israelites engelosien el Senyor

adorant déus estrangers,

l’irritaven amb cultes detestables,

17 amb sacrificis oferts a dimonis,

que no són déus,*

a déus que no coneixien,

divinitats noves, tot just arribades,

que els vostres pares

mai no havien venerat.*

18 Israel, oblides la Roca

que et féu néixer,

no fas cas del Déu

que t’ha donat la vida.*

Complir fidelment els manaments del Senyor

16 »Guarda’t bé de deixar-te seduir: no us allunyeu del Senyor, no doneu culte a altres déus, no els adoreu.

13 El Senyor diu:

«Aquest poble se m’acosta de paraula,

m’honora amb els llavis,

però el seu cor es manté lluny de mi.

La veneració que em tenen

és tan sols un precepte humà,

una rutina apresa.*

El Senyor, refugi dels pobres

1 Senyor, tu ets el meu Déu.*

i proclamaré el teu nom:

has dut a terme plans admirables,*

ferms i segurs,

decidits fa molt de temps.

42 Llavors Déu se’ls girà d’esquena i els abandonà al culte dels astres, tal com està escrit en el llibre dels Profetes: ¿És que durant els quaranta anys que vau passar al desert, casa d’Israel, em vau oferir mai víctimes o sacrificis?43 En canvi, us vau endur la tenda de Moloc i l’astre del vostre déu Refan, les imatges que us havíeu fabricat per adorar-les. Per això us deportaré més enllà de Babilònia.*

18 I que tampoc no us privi de la victòria final ningú dels qui es complauen a sotmetre’s als àngels i a donar-los culte;* aquests s’abandonen a les visions que han tingut i s’enorgulleixen sense cap motiu, enduts per les seves idees purament terrenals.*19 A més, no s’adhereixen al qui és el cap, aquell gràcies al qual tot el cos se sosté i es manté unit per mitjà de les juntures i els lligaments, i va creixent per obra de Déu.*

3 No us deixeu enganyar per res ni per ningú,* perquè primer ha de venir l’apostasia i ha d’aparèixer l’Home malvat, el Fill de la perdició,*4 el qui s’oposa i s’enfronta a tot allò que és tingut per diví o per sagrat: aquest anirà a asseure’s al santuari de Déu i es proclamarà Déu ell mateix.*

20 Llavors Job es va aixecar, s’esquinçà el vestit* i es va rapar el cap en senyal de dol. Seguidament es prosternà fins a terra 21 i digué:

– Vaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornaré.* El Senyor* ho dóna, ell mateix ho pren.* Beneït sigui el seu nom!*

11 Entonaven lloances i accions de gràcies al Senyor cantant a cors alterns: «Que n’és, de bo; perdura eternament el seu amor a Israel!».* I tot el poble proferia grans aclamacions de lloança al Senyor, perquè posaven els fonaments del seu temple.

22 Que n’ets, de gran, Senyor Déu! No hi ha ningú com tu, no hi ha cap més Déu fora de tu,* capaç de fer tot el que hem sentit contar.

2 Ningú no és sant com el Senyor,

no hi ha roca semblant al nostre Déu:

ningú no és Déu fora d’ell.

5 Llavors els levites Jeixua, Cadmiel, Baní,* Haixabneià, Xerebià, Odavià,* Xebanià i Petahià van dir:

– Poseu-vos drets, beneïu el Senyor, el vostre Déu:

»"Que el teu nom gloriós sigui beneït des de sempre i per sempre. La teva grandesa supera tota benedicció i lloança."*

17 Cert que la figuera no fa fruit

ni tindrem la collita dels ceps;

l’olivera no ha pensat a produir

i els camps no donen res per a menjar;

no queda cap ovella als corrals

ni cap bou a les estables.

18 Però jo celebraré el Senyor,

feliç de veure que Déu em salva.*

12 M’invocareu, vindreu a suplicar-me, i jo us escoltaré.*

8 Acosteu-vos a Déu, i Déu s’acostarà a vosaltres.* Renteu-vos les mans, pecadors;* purifiqueu els vostres cors, gent de cor dividit!*