Casamento

18 Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.»

L’home i la dona

21 Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. 22 De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home.

23 L’home exclamà:

– Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn!* El seu nom serà "dona", perquè ha estat presa de l’home.*24 Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.*

24 Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.*

25 Tots dos, l’home i la seva dona, anaven nus, i no se n’avergonyien.*

24 Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.*

22 De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home.

23 L’home exclamà:

– Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn!* El seu nom serà "dona", perquè ha estat presa de l’home.*24 Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn.*

26 Déu digué:

– Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra,* i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra* amb les bestioles que s’hi arrosseguen.

27 Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona.*28 Déu els beneí* dient-los:

– Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.*

Caín i Abel

1 L’home s’uní a Eva, la seva dona, que va infantar Caín. Ella deia:

– He procreat un noi, gràcies al Senyor.*

Set

25 Adam i la seva dona van tenir un fill, i ella li posà el nom de Set,* perquè deia:

– Déu m’ha concedit un altre fill* en lloc d’Abel, que va ser mort per Caín.

6 Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi.

4 Jesús els va dir:

– ¿No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona?*

5 I continuà:

– Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn.*6 Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi.

5 I continuà:

– Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn.*6 Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi.

El divorci

31 »També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci.*

32 »Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima,* l’empeny a l’adulteri,* i el qui es casa amb una repudiada* comet adulteri.*

L’adulteri

27 »Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri.*

28 »Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor.

4 Li respongueren:

– Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar.*

5 Jesús els digué:

– Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor. 6 Però, des del principi de la creació, Déu els va fer home i dona.*7 Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona,8 i tots dos formen una sola carn.* Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. 9 Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi.

12 i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri.

4 Que tothom honori el matrimoni i guardi immaculada la vida conjugal: Déu judicarà els libidinosos i els adúlters.*

4 Que tothom honori el matrimoni i guardi immaculada la vida conjugal: Déu judicarà els libidinosos i els adúlters.*

4 Que tothom honori el matrimoni i guardi immaculada la vida conjugal: Déu judicarà els libidinosos i els adúlters.*

25 Marits, estimeu les vostres mullers,* tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat per ella.*26 L’ha volguda santificar purificant-la amb el bany de l’aigua acompanyat de la Paraula.*

25 Marits, estimeu les vostres mullers,* tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat per ella.*26 L’ha volguda santificar purificant-la amb el bany de l’aigua acompanyat de la Paraula.*27 Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos santa i immaculada.*

25 Marits, estimeu les vostres mullers,* tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat per ella.*26 L’ha volguda santificar purificant-la amb el bany de l’aigua acompanyat de la Paraula.*27 Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos santa i immaculada.*28 Igualment, els marits han d’estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s’estima a si mateix.*29 No hi ha hagut mai ningú que no estimés el propi cos; al contrari, tothom l’alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa així amb l’Església, 30 ja que som membres del seu cos.*

28 Igualment, els marits han d’estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s’estima a si mateix.*

28 Igualment, els marits han d’estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s’estima a si mateix.*29 No hi ha hagut mai ningú que no estimés el propi cos; al contrari, tothom l’alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa així amb l’Església, 30 ja que som membres del seu cos.*

22 Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor,*23 perquè el marit és cap de la seva muller,* igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és el seu cos.*24 Per tant, així com l’Església se sotmet al Crist, també les mullers s’han de sotmetre en tot als marits.*

22 Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor,*23 perquè el marit és cap de la seva muller,* igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és el seu cos.*

22 Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor,*23 perquè el marit és cap de la seva muller,* igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és el seu cos.*24 Per tant, així com l’Església se sotmet al Crist, també les mullers s’han de sotmetre en tot als marits.*

25 Marits, estimeu les vostres mullers,* tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat per ella.*26 L’ha volguda santificar purificant-la amb el bany de l’aigua acompanyat de la Paraula.*27 Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos santa i immaculada.*28 Igualment, els marits han d’estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s’estima a si mateix.*29 No hi ha hagut mai ningú que no estimés el propi cos; al contrari, tothom l’alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa així amb l’Església, 30 ja que som membres del seu cos.*31 Per això, tal com diu l’Escriptura, l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn.*32 Aquest misteri és gran: jo entenc que es refereix a Crist i l’Església, 33 i que també val per a vosaltres. Que cadascú estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller sigui respectuosa amb el marit.

31 Per això, tal com diu l’Escriptura, l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn.*

33 i que també val per a vosaltres. Que cadascú estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller sigui respectuosa amb el marit.

33 i que també val per a vosaltres. Que cadascú estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller sigui respectuosa amb el marit.

3 Tal com escau a un poble sant, coses com els comportaments libidinosos, les impureses o l’amor al diner, ni tan sols les hauríeu d’esmentar.*

Noves relacions personals

18 Dones, sotmeteu-vos als marits, però feu-ho com demana el Senyor.*

19 I vosaltres, marits, estimeu les vostres mullers i no us hi enfadeu.

14 Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona.*15 Que la pau de Crist regni en els vostres cors,* ja que per a obtenir aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos.* I sigueu agraïts. 16 Que la paraula de Crist habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa;* moguts per la gràcia de Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit.*17 Tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, el Senyor, donant gràcies per mitjà d’ell a Déu Pare.*

14 Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona.*

5 Feu morir, doncs, allò que en vosaltres és terrenal:* una vida libidinosa, la impuresa, les passions, els mals desigs i l’amor al diner, que és una idolatria.*

7 També vosaltres, marits, sapigueu conviure amb les vostres mullers* tenint en compte que la seva naturalesa és més delicada; tracteu-les amb respecte, perquè són hereves amb vosaltres de la gràcia de la vida.* Així res no destorbarà les vostres pregàries.

7 També vosaltres, marits, sapigueu conviure amb les vostres mullers* tenint en compte que la seva naturalesa és més delicada; tracteu-les amb respecte, perquè són hereves amb vosaltres de la gràcia de la vida.* Així res no destorbarà les vostres pregàries.

14 »No cometis adulteri.*

17 »No desitgis la casa d’un altre. No desitgis la seva dona, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany.*

2 Però, per a evitar comportaments libidinosos,* val més que cada home tingui la pròpia muller, i cada dona, el propi marit:*

3 que el marit compleixi el seu deure matrimonial envers la muller, i que la muller faci el mateix envers el marit. 4 No és la muller qui disposa del seu cos, sinó el marit, com tampoc no és el marit qui disposa del seu cos, sinó la muller.

3 que el marit compleixi el seu deure matrimonial envers la muller, i que la muller faci el mateix envers el marit. 4 No és la muller qui disposa del seu cos, sinó el marit, com tampoc no és el marit qui disposa del seu cos, sinó la muller. 5 No us refuseu l’un a l’altre, si no és de comú acord i durant un cert temps per tal de dedicar-vos a la pregària; però després torneu a tenir relacions matrimonials,* no fos cas que Satanàs us temptés aprofitant-se de la vostra falta de domini.

3 que el marit compleixi el seu deure matrimonial envers la muller, i que la muller faci el mateix envers el marit. 4 No és la muller qui disposa del seu cos, sinó el marit, com tampoc no és el marit qui disposa del seu cos, sinó la muller. 5 No us refuseu l’un a l’altre, si no és de comú acord i durant un cert temps per tal de dedicar-vos a la pregària; però després torneu a tenir relacions matrimonials,* no fos cas que Satanàs us temptés aprofitant-se de la vostra falta de domini.

8 Als qui no són casats i a les viudes, els dic que és bó que continuïn com estan, tal com faig jo.*9 Però si no poden guardar continència, que es casin, perquè val més casar-se que cremar-se.*

10 Als casats els dono aquesta ordre, que no és meva, sinó del Senyor: la dona no s’ha de separar del marit, 11 i si se’n separa, que no es torni a casar o bé que es reconciliï amb el seu marit; i l’home no ha de deixar la seva muller.*

14 El marit no creient és santificat gràcies a la seva muller, i la muller no creient és santificada gràcies al marit creient.* Si no fos així, els vostres fills serien profans, quan de fet són sants.

32 Jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de complaure’l. 33 En canvi, el casat s’ha d’ocupar de les coses del món i mirar de complaure la muller, 34 i té el cor dividit. Igualment, la noia jove o la dona no casada poden ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santes de cos i d’esperit; en canvi, la casada s’ha d’ocupar de les coses del món i mirar de complaure el marit.

39 La muller està lligada al marit mentre ell és viu; però si el marit mor, queda lliure de casar-se amb qui vulgui, sempre que visqui en el Senyor.*

Matrimoni i continència

1 Passo a tractar del que em vau escriure. És bo abstenir-se de relacions sexuals.*2 Però, per a evitar comportaments libidinosos,* val més que cada home tingui la pròpia muller, i cada dona, el propi marit:*

18 Fugiu d’una vida libidinosa! Qualsevol dels pecats que comet l’home són exteriors al seu cos, però el qui porta una vida libidinosa peca contra el seu propi cos. 19 ¿No sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant* que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres? ¿No sabeu que no sou vostres? 20 Heu estat comprats pagant un preu:* glorifiqueu Déu en el vostre cos!*

13 «Els aliments són per al ventre, i el ventre per als aliments», però Déu destruirà una cosa i l’altra. El cos no és per a una vida libidinosa, sinó per al Senyor, i el Senyor per al cos.*14 I Déu, que va ressuscitar el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder.*

9 ¿No sabeu que els injustos no rebran en herència el Regne de Déu? No us feu il·lusions! Ni els qui porten una vida libidinosa, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els pervertits, ni els qui tenen relacions sexuals amb altres homes,*10 ni els qui roben, ni els usurers, ni els embriacs, ni els calumniadors, ni els lladres no rebran en herència el Regne de Déu.*

4 L’amor* és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, 5 no és groller ni interessat,* no s’irrita ni es venja; 6 no s’alegra de fer el mal, sinó que troba el goig en la veritat. 7 Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.*

13 ¿És que el Crist està dividit? ¿És Pau qui ha estat crucificat per vosaltres? ¿O heu estat batejats en nom de Pau? 14 Dono gràcies a Déu de no haver-ne batejat cap de vosaltres, fora de Crisp i Gaius;*

15 així ningú no pot dir que heu estat batejats en el meu nom. 16 Per cert, també vaig batejar els de la casa d’Estèfanes, però no recordo haver batejat ningú més. 17 Crist no em va enviar a batejar, sinó a anunciar l’evangeli,* i sense recórrer a un llenguatge de savis, perquè la creu de Crist no perdi la seva força.

Un cas de relació il·legítima

1 Se sent a dir pertot arreu que entre vosaltres hi ha un cas de relació il·legítima, tan greu que no es dóna ni entre els pagans. Em refereixo a un que conviu amb la dona del seu pare.*

2 I en comptes de sentir pena i excloure de la comunitat l’home que es comporta així, vosaltres n’esteu tan satisfets!

22 Qui troba dona, troba un bé:

ha rebut una gràcia del Senyor.*

22 Qui troba dona, troba un bé:

ha rebut una gràcia del Senyor.*

22 Qui troba dona, troba un bé:

ha rebut una gràcia del Senyor.*

14 Casa i hisenda es reben dels pares,

però la dona assenyada és un do del Senyor.*

18 Que sigui la teva font beneïda!

Frueix de l’esposa de la teva joventut,*

19 cérvola amable, delicada daina:

deixa’t perdre en les seves carícies,

que sempre t’embriagui el seu amor.*

3 La dona seductora* atrau amb llavis de mel

i la seva paraula és més untuosa que l’oli,

4 però al capdavall resulta més amarga que l’absenta

i esdevé acerada com una espasa de dos talls.

5 Els seus peus t’arrosseguen a la mort,

al país dels morts condueixen els seus passos.*

6 No fressa camins de vida,

i el seu rastre es perd d’improvís.*

7 Per tant, fills, escolteu-me,

no rebutgeu els meus consells.

8 Allunya d’ella el teu camí,

no t’atansis al portal de casa seva:

9 el teu honor estaria a mercè d’altri,

el marit,* implacable, arruïnaria la teva vida.

3 La dona seductora* atrau amb llavis de mel

i la seva paraula és més untuosa que l’oli,

4 però al capdavall resulta més amarga que l’absenta

i esdevé acerada com una espasa de dos talls.

5 Els seus peus t’arrosseguen a la mort,

al país dels morts condueixen els seus passos.*

6 No fressa camins de vida,

i el seu rastre es perd d’improvís.*

8 Allunya d’ella el teu camí,

no t’atansis al portal de casa seva:

9 el teu honor estaria a mercè d’altri,

el marit,* implacable, arruïnaria la teva vida.

10 Uns desconeguts s’afartarien del teu esforç,

del teu treball en viuria gent estranya;

11 i tu, al final, et lamentaries,

amb el cos del tot esgotat,

12 i diries: «Com és que vaig avorrir la correcció

i el meu cor va menysprear tots els avisos?

13 Per què no he escoltat la veu dels mestres

ni he fet cas dels seus preceptes?

14 He estat a punt de sofrir grans mals

enmig del poble reunit.»

19 cérvola amable, delicada daina:

deixa’t perdre en les seves carícies,

que sempre t’embriagui el seu amor.*

20 Per què, fill meu, t’has d’embriagar de la dona seductora?

Per què t’has de llançar als braços de l’estranya?

29 Igualment qui s’entén amb una casada

no en sortirà pas ben parat.

32 Però qui comet adulteri ha perdut el seny,

només ho fa el qui vol la pròpia mort.*

32 Però qui comet adulteri ha perdut el seny,

només ho fa el qui vol la pròpia mort.*

33 Farà bona collita de cops i ultratges

i mai no s’esborrarà la seva infàmia:

34 l’espòs enganyat s’enfurismarà,

no perdonarà en el dia de la venjança,

35 no s’avindrà a cap indemnització,

no l’acceptarà, per molt generosa que sigui.*

4 Una dona forta és la corona del marit,*

una mala esposa és un corc dintre els ossos.

9 L’home planeja una ruta,

però el Senyor li encamina els passos.

9 Val més viure en un racó de terrat*

que en casa espaiosa amb dona busca-raons.*

10 Una dona forta, qui la trobarà?

És més preciosa que les perles.

Bet

15 Això no ho faria ningú que tingués una mica de seny.* Què busca la persona assenyada? Una descendència segons Déu. Repenseu-vos-hi, doncs: no sigueu deslleials a la dona de quan éreu joves. 16 No vull que ningú abandoni la muller. Ho dic jo, el Senyor Déu d’Israel. Els qui ho han fet han cobert de violència el seu mantell matrimonial.* Us ho dic jo, el Senyor de l’univers. Repenseu-vos-hi, doncs, i no sigueu deslleials.

El temple del Déu viu

14 No us lligueu al jou dels infidels. Com poden anar juntes la justícia i la maldat? Què tenen en comú la llum i la tenebra?*

3 Aquesta és la voluntat de Déu: que visqueu santament.* Absteniu-vos de comportaments libidinosos;*4 que cadascú sàpiga dominar el seu propi cos* amb santedat i amb respecte, 5 sense deixar-se endur per la passió del desig com fan els pagans que no coneixen Déu.*

15 Mireu que ningú no torni a un altre mal per mal, sinó procureu de fer sempre el bé als germans i a tothom.*

10 als libidinosos,* als qui tenen relacions sexuals amb altres homes,* als qui trafiquen amb esclaus, als mentiders, als perjurs i a qualsevol altre que s’oposi a la sana doctrina.*

2 El pastor d’una església ha de ser irreprensible, marit d’una sola muller,* sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar,

12 Els diaques han de ser marits d’una sola muller,* han de saber portar bé els fills i la pròpia casa.

6 Els qui presideixen la comunitat han de ser irreprensibles i marits d’una sola muller;* els seus fills han de ser creients, i no els han de poder acusar de dissoluts o rebels.

El casat de poc

5 »Si un home s’acaba de casar, no està obligat a incorporar-se a l’exèrcit ni podrà ser reclutat per a altres serveis públics. Que quedi lliure de qualsevol prestació durant un any, que s’estigui a casa seva i faci feliç la dona amb qui s’ha casat.*

Un cas de prohibició de tornar-se a casar

1 »Suposem que un home s’ha casat amb una dona i ha conviscut amb ella, però un dia ja no se la mira amb bons ulls, perquè troba en ella alguna cosa censurable, i llavors escriu un document de divorci, l’hi dóna i la treu de casa.

Lleis sobre la integritat de la dona

13 »Si un home es casa amb una dona i, després de cohabitar amb ella, deixa d’estimar-la, 14 la calumnia i la difama dient: "M’he casat amb aquesta dona; però, quan ens hem unit, m’he adonat que no era verge", 15 llavors els pares de la noia portaran les proves que la seva filla era verge al tribunal dels ancians, reunit a la porta de la ciutat. 16 El pare declararà davant d’ells: "He donat la meva filla a aquest home perquè fos la seva muller; però ell ha deixat d’estimar-la 17 i ara la calumnia dient que la meva filla no era verge. Aquí hi ha les proves de la seva virginitat." I els pares mostraran als ancians el mantell, tacat de sang, que cobria els nuvis la nit de noces.

8 »No tinguis relacions amb cap de les dones del teu pare: també el deshonraries a ell.*

20 »No jeguis amb la dona d’algú del teu poble d’Israel:* quedaries impur.

10 »Si algú comet adulteri amb la muller d’un altre, tant l’adúlter com l’adúltera seran condemnats a mort.*

13 »Si un home jeu amb un altre home com es fa amb una dona, tots dos cometen una acció abominable. Seran condemnats a mort. Són responsables de la seva pròpia mort.*

7 »El sacerdot no prendrà per muller una prostituta, una violada o una dona repudiada pel marit,* ja que tot sacerdot és consagrat al seu Déu.

13 »Prendrà per muller una dona encara verge. 14 No podrà casar-se amb una viuda, una repudiada, una violada o una dona que s’ha deshonrat prostituint-se. Escollirà per esposa una dona verge de família sacerdotal,

6 Posa’m com un segell* sobre el teu cor,

com un segell sobre el teu braç,

perquè l’amor és fort com la mort,*

la passió, inexorable com l’abisme:

les seves flames són flames abrandades,

una flama divina.*

7 Els mars profunds no podran apagar l’amor,

ni ofegar-lo les fonts dels oceans.*

I si algú oferia tots els béns de casa seva a canvi de l’amor,

només obtindria menyspreu.*

7 Els mars profunds no podran apagar l’amor,

ni ofegar-lo les fonts dels oceans.*

I si algú oferia tots els béns de casa seva a canvi de l’amor,

només obtindria menyspreu.*

7 Ets tota bella,* amiga meva,

no tens cap defecte.*

5 Els teus pits són com dos cervatells,

com dos bessons de gasela,*

que pasturen entre els lliris.*

9 M’has robat el cor, germana meva,* esposa,

amb una sola mirada m’has robat el cor,

amb una sola perla dels teus collarets.

6 Té l’esquerra sota el meu cap

i amb la dreta m’abraça.*

ELLA

2 Que em besi amb besos de la seva boca!

Les teves carícies són més dolces que el vi.*

9 Frueix de la vida amb la dona que estimes durant tots els dies de la teva efímera existència, perquè Déu et concedeix de viure sota el sol tots els teus efímers dies.* Aquesta és la teva part en la vida i en el treball amb què t’afanyes sota el sol.

9 Frueix de la vida amb la dona que estimes durant tots els dies de la teva efímera existència, perquè Déu et concedeix de viure sota el sol tots els teus efímers dies.* Aquesta és la teva part en la vida i en el treball amb què t’afanyes sota el sol.

9 Més val ser dos que no pas un, perquè així el treball rendeix més.*10 I si l’un cau, l’altre l’aixeca. Però ai del qui cau estant sol, sense que un altre el pugui aixecar! 11 Igualment, si dos dormen junts, s’escalfen; però un de sol, com es pot escalfar?*12 I si un de sol pot ser vençut, dos ja planten cara. Perquè: «Una corda de tres caps no es trenca fàcilment.»

14 »Torneu, fills deslleials,* que encara sou meus! Ho dic jo, el Senyor. Us prendré, un de cada ciutat o dos de cada clan, per dur-vos a Sió.*

El matrimoni d’Osees

2 Comencen les paraules del Senyor a Osees. El Senyor li va dir:

– Vés, pren per muller una prostituta

i tingues fills d’una dona així,*

perquè aquest país

no fa res més que prostituir-se

i apartar-se de mi, el Senyor.

2 Es reuniran la gent de Judà

i la gent d’Israel,

escolliran un cap únic

i es multiplicaran al país.*

El dia de Jizreel serà gran!*

36 Això t’anuncia el Senyor Déu: Ja que ensenyaves les teves vergonyes i descobries la teva nuesa en les disbauxes amb els teus amants i amb els teus ídols repugnants i abominables, i els oferies la sang dels teus fills, 37 jo reuniré tots els teus amistançats, aquells que tu volies complaure, tant els que estimaves com els que avorries; els reuniré de pertot arreu i els ensenyaré les teves vergonyes, perquè et vegin completament nua.

17 Però el Senyor va enviar al faraó i a la seva cort grans flagells, perquè havia pres Sarai, la muller d’Abram. 18 Llavors el faraó va cridar Abram i li digué:

– Per què m’has fet això? Per què no em vas explicar que era la teva esposa?

Naixement d’Ismael

1 Sarai, la muller d’Abram, no li havia donat cap fill.* Però tenia una esclava egípcia que es deia Agar.*2 Sarai digué a Abram:

– Mira, el Senyor m’ha privat de tenir descendència. Pren, doncs, la meva esclava, i potser gràcies a ella podré tenir algun fill.

Abram va acceptar la proposta.*3 Quan ja feia deu anys que Abram residia al país de Canaan, Sarai li va donar per muller Agar, la seva esclava egípcia.

10 Un dels hostes* va afegir:

– L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill.*

Sara ho sentia des de l’entrada de la tenda, darrere d’Abraham.

11 Abraham i Sara ja eren vells, carregats d’anys. Sara, que ja havia passat l’edat de tenir fills, 12 es posà a riure per dins* tot dient-se: «¿A les meves velleses tornaré a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor,* també és vell?»

9 Però Onan, sabent que el fill que naixeria no seria seu, cada cop que tenia relacions amb la seva cunyada deixava caure el semen a terra per no donar descendència al seu germà. 10 Aquest comportament ofenia molt el Senyor, que també el va fer morir.

24 David va consolar Betsabé, la seva esposa, i va tenir relacions amb ella. Betsabé tingué un fill, i David li posà el nom* de Salomó. El Senyor el va estimar*

21 Abies, al contrari, s’enfortí. Tenia catorze dones, vint-i-dos fills i setze filles.

29 »Aquesta és la llei de la gelosia referent a la dona que ha quedat impura per una infidelitat al seu marit, 30 o referent al marit que s’ha posat gelós i sospita de la seva dona: el marit la farà comparèixer davant el Senyor, i el sacerdot complirà amb ella totes les prescripcions d’aquesta llei.

Jerusalem, l’esposa del Senyor

1 Crida d’alegria, Jerusalem, tu que eres estèril,

que no havies infantat.

Esclata en crits de goig i celebra-ho,

tu que no donaves a llum,

perquè ara té més fills l’abandonada

que la dona amb marit,

diu el Senyor.*

Càntic d’acció de gràcies

10 Aclamo el Senyor ple de goig,

la meva ànima celebra el meu Déu,*

que m’ha mudat

amb vestits de salvació,

m’ha cobert

amb un mantell de justícia,

com el nuvi coronat amb la diadema,

com la núvia adornada amb joiells.*

36 Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: després de casada, havia viscut set anys amb el seu marit,