Apocalipsi 9

La cinquena trompeta

1 Va tocar el cinquè àngel, i vaig veure a la terra un estel caigut del cel.*x Li van donar la clau del pou de l’abisme;*x2 ell va obrir el pou i en va pujar una fumarada com la fumarada d’una gran fornal,*x que va enfosquir el sol i l’aire.*x3 Llavors, de dintre la fumarada, en van sortir unes llagostes*x que s’escamparen per la terra. Les llagostes van rebre un poder com el que tenen els escorpins, 4 però els van ordenar que no fessin mal ni a l’herba ni a la vegetació ni als arbres, sinó tan sols als homes que no portessin al front el segell de Déu.*x5 Els fou concedit no pas de matar-los, sinó de turmentar-los durant cinc mesos amb un turment com el que provoca la picada dels escorpins. 6 Aquells dies els homes buscaran la mort i no la trobaran,*x desitjaran morir però la mort s’apartarà d’ells.

7 Aquelles llagostes semblaven cavalls equipats per a la guerra;*x duien al cap una mena de corones semblants a l’or i tenien la cara com de persones humanes, 8 la seva cabellera era com de dona i les seves dents, com dents de lleó.*x9 Portaven unes cuirasses com cuirasses d’acer, i el brogit de les seves ales era com el d’una munió de carros de guerra llançant-se a la batalla.*x10 Com els escorpins, duien cues amb fiblons, i aquestes cues havien rebut el poder de fer mal als homes durant cinc mesos. 11 El seu rei és l’àngel del l’abisme, anomenat Abadon en hebreu i que en grec duu el nom d’Apol·liont.*x

12 El primer «ai» ha passat. Encara en vindran dos més.*x

La sisena trompeta

13 Va tocar el sisè àngel i vaig sentir una veu que sortia dels quatre angles de l’altar d’or que hi ha al davant de Déu,*x14 i deia al sisè àngel que duia la trompeta:

– Deslliga els quatre àngels encadenats vora l’Eufrates, el gran riu.*x

15 Llavors foren deslligats els quatre àngels que estaven preparats per a tal hora i tal dia de tal mes i tal any,*x perquè matessin la tercera part dels homes.*x16 El seu exèrcit era de vint mil miríades de soldats a cavall:*x així vaig sentir que ho proclamaven. 17 Els cavalls i els seus genets, que vaig veure en plena visió, duien cuirasses de foc, de jacint i de sofre;*x els caps dels cavalls semblaven caps de lleó, i les seves boques vomitaven foc, sofre i fum. 18 Una tercera part dels homes va morir d’aquelles tres plagues: el foc, el fum i el sofre que vomitaven les boques dels cavalls. 19 El poder dels cavalls residia, doncs, a la boca, i també a la cua, ja que tenien cues com serps, amb cap i tot, capaces de fer mal.

20 Els homes que quedaven, els qui no van morir d’aquelles plagues, no renunciaren a allò que les seves mans havien fabricat i van continuar adorant dimonis i ídols d’or, plata, bronze, pedra i fusta, incapaços de veure-hi, de sentir-hi o de caminar;*x21 i tampoc no van deixar de cometre assassinats i bruixeries, actes libidinosos i robatoris.*x