El rotlle profètic
1 Després vaig veure un altre àngel poderós que baixava del cel vestit amb un núvol i coronat amb l’arc iris; la seva cara era com el sol, i les seves cames, com columnes de foc.x2 Duia a la mà un petit rotlle obert.x Va posar el peu dret damunt el mar i el peu esquerre a la terra, 3 i va cridar amb veu forta, com un lleó que rugeix.x Així que hagué cridat, els set trons van fer ressonar les seves veus.x4 Quan els set trons hagueren parlat, jo anava a escriure, però vaig sentir una veu del cel que em deia:
– Guarda sota segellx el que han dit els set trons: no ho escriguis!
5 Després l’àngel que jo havia vist plantat damunt el mar i la terra va alçar la mà dreta cap al cel6 i va jurar pel qui viu pels segles dels segles,x el qui va crear el cel, la terra i el mar, amb tot el que contenen, bo i dient:
– No hi haurà més retard. 7 Quan se sentirà el setè àngel que comença a tocar la trompeta, aquells dies es complirà el misteri de Déu,x tal com ell l’havia anunciat als seus servents, els profetes.x
8 Després vaig tornar a sentir la veu del cel que m’havia parlat abans. Em deia:
– Vés a prendre aquell rotlle obert de la mà de l’àngel que està plantat damunt el mar i la terra.
9 Jo vaig anar a demanar a l’àngel que em donés el petit rotlle. Ell em digué:
– Agafa’l i menja-te’l.x T’amargarà les entranyes, però a la boca el trobaràs dolç com la mel.x
10 Llavors vaig prendre el petit rotlle de la mà de l’àngel i me’l vaig menjar. A la boca, el trobava dolç com la mel; però després d’engolir-lo, les entranyes se m’ompliren d’amargor.
11 I em van dir:
– Encara has de profetitzar sobre molts pobles, nacions, llengües i reis.x