Apocalipsi 18

La caiguda de Babilònia

1 Després d’això, vaig veure un altre àngel que baixava del cel i tenia un gran poder. L’esclat de la seva glòria va il·luminar la terra,*x2 i cridà amb veu potent:

– Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia,*x i s’ha convertit en cau de dimonis, refugi de tots els esperits impurs, refugi de tots els ocellots impurs i refugi de totes les bèsties impures i detestables!*x3 Havia embriagat totes les nacions amb el vi i la fúria de la seva prostitució;*x els reis de la terra s’havien prostituït amb ella, i els mercaders de tota la terra s’havien enriquit amb el seu luxe exorbitant.*x

4 Vaig sentir encara una altra veu*x que deia des del cel:

– Sortiu d’aquesta ciutat, poble meu,*x i no us faré solidaris dels seus pecats ni sereu tocats per les plagues que hi cauran; 5 perquè la muntanya dels seus pecats arriba fins al cel,*x i Déu s’ha recordat les seves injustícies. 6 Pagueu-li amb la seva mateixa moneda, torneu-li el doble del que ha fet, ompliu el doble la copa que ella omplia.*x7 En la mateixa mesura en què s’havia donat a la pompa i al luxe, doneu-li ara igualment turment i dol. Ella es deia en el seu cor: "Jo governo com a reina; no sóc viuda ni mai portaré dol."*x8 Per això ara, en un sol dia, veurà els flagells que li cauran al damunt:*x mort, dol, fam i el foc que la consumirà.*x Perquè el Senyor Déu, que l’ha condemnada, és poderós.

Lamentacions sobre Babilònia

9 Quan vegin el fum del seu incendi, els reis de la terra que havien compartit la seva prostitució i el seu luxe ploraran i faran grans planys per ella.*x10 De lluny estant, per por del seu suplici, exclamaran: «Ai, ai, gran capital, Babilònia, ciutat poderosa!*x En una hora t’ha arribat la condemna!»

11 També els mercaders de la terra*x ploraran i es lamentaran per ella, perquè ja ningú no els comprarà la mercaderia: 12 or i plata, pedres precioses i perles, lli i porpra, seda i escarlata, fusta de tuia, objectes de vori i de fustes precioses, d’aram, de ferro i de marbre; 13 el cinamom i l’amom, aromes, ungüents i encens, vi i oli, farina blanca i blat, animals de càrrega i ramats, cavalls i carros, esclaus i vides humanes.*x14 Els fruits de tardor que desitjava la teva ànima s’han esvaït, has perdut brillantors i esplendors, i no tornaran mai més.

15 Els mercaders que ella havia enriquit s’aturaran lluny, per por del seu suplici, ploraran i es lamentaran*x16 dient: «Ai, ai, gran capital, vestida de lli, de porpra i d’escarlata, adornada amb or, pedres precioses i perles!*x17 En una hora s’ha perdut tanta riquesa!»

Tots els qui naveguen, capitans, mariners, i tots els qui viuen de la mar,*x s’aturaran lluny, 18 veuran el fum del seu incendi*x i exclamaran: «Qui es podia comparar a la gran capital?»*x19 I es tiraran terra pel cap i, plorant i lamentant-se, exclamaran: «Ai, ai, la gran capital que amb la seva opulència havia enriquit tots els qui solquen la mar! En una hora ha quedat devastada!»*x

20 Alegra-te’n, cel,*x i també vosaltres, el poble sant,*x els apòstols i els profetes: Déu l’ha condemnada i us ha fet justícia.*x

21 Després un àngel poderós va aixecar una pedra grossa com una mola de molí i la llançà al mar tot dient:

– Amb la mateixa violència serà precipitada Babilònia, la gran capital, i no la trobaran mai més!*x22 Dintre teu, Babilònia, ningú no sentirà més els qui s’acompanyen amb la cítara, ni els cors de veus, ni els qui toquen flautes o trompetes; ningú no hi trobarà mai més artesans de cap mena, tampoc ningú no sentirà dins d’ella el so de la mola.*x23 La llum dels gresols no brillarà més dintre teu; tampoc ningú no sentirà dins d’ella més el cant del nuvi i de la núvia.*x I és que els teus marxants dominaven el món,*x perquè tu enganyaves tots els pobles amb les teves bruixeries;*x24 i estàs tacada amb la sang dels profetes i del poble sant, i amb la de tots els qui han estat immolats a la terra.*x