Apocalipsi 1

Títol

1 Revelació*x de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir.*x Jesucrist envià el seu àngel*x per comunicar-la a Joan, el seu servent, 2 i Joan ha donat testimoni*x de tot el que ha vist, que és paraula de Déu i ha estat confirmat pel mateix Jesucrist. 3 Feliç*x el qui llegeix les paraules d’aquesta profecia i feliços els qui l’escolten i fan cas de tot el que hi ha escrit, perquè el temps s’acosta!*x

Salutació

4 Joan, a les set esglésies que hi ha a la província de l’Àsia.*x Us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el qui és, el qui era i el qui ve,*x de part dels set esperits*x que estan davant el seu tron, 5 i de part de Jesucrist, el testimoni fidel,*x el primogènit dels qui retornen d’entre els morts,*x el sobirà dels reis de la terra.*x

Ell ens estima i ens ha alliberat*x dels nostres pecats amb la seva sang, 6 i ha fet de nosaltres una casa reial,*x uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare.*x A ell sigui donada la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén.

7 Mireu, ve enmig dels núvols,* x i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells qui el van traspassar; tots els pobles de la terra faran grans planys per ell.*x Sí! Amén!

8 Jo sóc l’alfa i l’omega,*x diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ve, el Déu de l’univers.*x

Visió preparatòria

9 Jo, Joan, germà i company vostre en la tribulació,*x la reialesa i la constància que compartim amb Jesús, em trobava a l’illa de Patmos*x per haver anunciat la paraula de Déu i per haver donat testimoni de Jesús. 10 El dia del Senyor,*x l’Esperit es va apoderar de mi i vaig sentir darrere meu una veu forta, com un toc de trompeta,*x11 que deia:

– Escriu en un llibre això que veus i envia-ho a les set esglésies d’Efes, Esmirna, Pèrgam, Tiatira, Sardes, Filadèlfia i Laodicea.

12 Vaig girar-me per veure la veu que em parlava i vaig veure set lampadaris d’or*x13 i, enmig dels lampadaris, algú que semblava un fill d’home,*x vestit amb una túnica llarga fins als peus i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or;*x14 tenia el cap i els cabells blancs com la llana més blanca i com la neu, i els seus ulls eren com una flama de foc;*x15 els seus peus semblaven bronze brunyit, refinat a la fornal, i la seva veu era com el bramul de les onades.*x16 A la mà dreta hi tenia set estrelles,*x i de la boca li sortia una espasa esmolada de dos talls.*x El seu rostre era com el sol quan resplendeix amb tot el seu esclat.*x

17 En veure’l vaig caure als seus peus com mort,*x però ell va posar sobre meu la mà dreta i em digué:

– No tinguis por.*x Jo sóc el primer i el darrer.*x18 Sóc el qui viu: era mort, però ara visc pels segles dels segles*x i tinc les claus de la mort i del seu reialme.*x19 Escriu, doncs, el que has vist, el que ara és i el que vindrà després.*x

20 »El misteri de les set estrelles que has vist a la meva mà dreta i els set lampadaris d’or és aquest: les set estrelles són els àngels*x de les set esglésies i els set lampadaris són les set esglésies.