Apocalipsi 4

Visió preparatòria: Litúrgia celestial

1 Després d’això, vaig veure una porta oberta en el cel, i vaig sentir aquella veu semblant al toc de trompeta que abans m’havia parlat.*x Em deia:

– Puja aquí dalt i et faré conèixer allò que aviat, després d’aquestes coses, ha de succeir.*x

2 Immediatament, l’Esperit es va apoderar de mi,*x i vaig veure un tron posat en el cel. Al tron hi seia algú*x3 que tenia amb un esclat semblant al jaspi i la cornalina, i el tron era nimbat per un cercle de llum que brillava com la maragda.*x4 Al seu voltant hi havia vinti-quatre trons, on seien vint-i-quatre ancians, que portaven vestits blancs i corones d’or al cap.*x5 Del tron sortien llampecs, veus i tronades.*x Davant el tron cremaven set torxes enceses, que són els set esperits de Déu,*x6 i per terra s’estenia com un mar de vidre semblant al glaç.*x En el tron, al seu voltant,*x hi havia quatre vivents plens d’ulls*x davant i darrere. 7 El primer vivent era semblant a un lleó; el segon vivent era samblant a un toro; el tercer vivent tenia aspecte d’home, i el quart vivent era semblant a una àguila*x en ple vol. 8 Cada un dels quatre vivents tenia sis ales,*x i estaven plens d’ulls que miraven tot al voltant i cap al tron. Nit i dia no paraven de repetir: «Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l’univers,*x el qui era, el qui és i el qui ve.»*x

9 I sempre que aquells vivents glorificaven i honoraven el qui seu al tron i viu pels segles dels segles i li donaven gràcies,*x10 els vint-i-quatre ancians es prosternaven davant el qui seu al tron, adorant el qui viu pels segles dels segles. Posaven les seves corones davant el tron i proclamaven:

11 – Ets digne, Senyor i Déu nostre,

de rebre la glòria, l’honor i el poder,*x

perquè has creat totes les coses:

has volgut que existissin,

i les has creades.*x