1 Després vaig veure a la mà dreta del qui seia al tron un document en forma de rotlle escrit per davant i per darrere i tancat amb set segells.x2 Vaig veure també un àngel poderós que cridava amb tota la força:
– ¿Qui és digne d’obrir el llibre i trencar-ne els segells?
3 Però, ni al cel ni a la terra ni sota la terra, ningú no va ser capaç d’obrir el llibre i de veure què deia. 4 Jo, veient que no trobaven ningú que fos digne d’obrir-lo i de veure què deia, plorava desconsoladament. 5 Però un dels ancians em digué:
– No ploris: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà,x el rebrot de David.x Ell obrirà el llibre i els seus set segells.
6 Aleshores vaig veure al mig, en el tron, envoltat dels quatre vivents i dels vint-i-quatre ancians, un anyell dret, com degollat;x tenia set banyesx i set ulls,x que són els set esperits de Déu, enviats per tota la terra.x7 L’Anyell es va acostar al qui seia al tron i prengué de la seva mà dreta aquell llibre. 8 Així que el prengué, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es van prosternar davant l’Anyell; cada un tenia una cítara i una copa d’or, plena de perfums d’encens, que són les pregàries del poble sant.x9 I entonaven un càntic noux que deia:
– Ets digne de prendre el llibre
i d’obrir-ne els segells,
perquè has estat degollat
i has compratx per a Déu
amb la teva sang
gent de tota tribu, llengua,
poble i nació,x
10 i n’has fet una casa reial
i uns sacerdots dedicats al nostre Déu,
que regnaran a la terra.x
11 Llavors, en plena visió, vaig sentir les veus d’una multitud d’àngels que envoltaven el tron,x i les veus dels vivents i dels ancians. Eren milers de milers i miríades de miríades,x12 que exclamaven amb veu forta:
– Digne és l’Anyell
que ha estat degollat
de rebre tot poder, riquesa, saviesa,
força, honor, glòria i lloança.x
13 Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que proclamaven:
– Al qui seu al tron i a l’Anyell
siguin donats la lloança, l’honor,
la glòria i el poder
pels segles dels segles.
14 Els quatre vivents responien:
– Amén.
I els ancians es van prosternar adorant.