Compreensão

9 Estan tan lluny els meus camins

dels vostres,

les vostres intencions

de les meves,

com el cel és lluny de la terra.*

L’argila i el terrisser

9 Ai de l’home,

pobra gerra de terrissa,*

que gosa discutir

amb el qui l’ha format!

¿És que l’argila pot dir al terrisser:

«Què fas!

Has esguerrat la teva obra!»?*

28 Que no ho sabeu?

No ho heu sentit a dir mai?

El Senyor és Déu per sempre,

ha creat la terra d’un cap a l’altre.*

No es cansa, no defalleix.

És insondable la seva intel·ligència.

3 El Senyor és gran i digne de tota lloança.*

La seva grandesa no té límits.

Dàlet

2 Abans que naixessin les muntanyes,

abans que infantessis la terra i el món,

des de sempre i per sempre tu ets Déu.

4 Mil anys als teus ulls

són com un dia que ja ha passat,*

com el relleu d’una guàrdia de nit.

33 – Oh profunditat de la riquesa,

de la saviesa

i del coneixement de Déu!

Que en són, d’insondables,

els seus judicis,*

i d’impenetrables, els seus camins!*

3 Crida’m i et respondré,* et revelaré grans secrets inaccessibles, que tu no coneixes.*

7 Abans que res, aconsegueix saviesa;*

procura’t intel·ligència al preu que sigui.

29 Qui és pacient demostra molta prudència;

molta estupidesa, l’impacient.*

21 Per més que l’home cavil·li molts projectes,

tan sols la voluntat del Senyor es compleix.*

2 L’home creu sempre que els seus camins són dreturers,

però el Senyor és qui sospesa les intencions del cor.*

17 Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació, perquè el conegueu de veritat.*

18 Creixeu en la gràcia i en el coneixement del nostre Senyor i salvador Jesucrist.* A ell sigui donada la glòria, ara i fins al dia de l’eternitat. Amén.

130 La teva paraula, explicada, dóna llum

i l’entenen els senzills.

8 Em dius: «Jo mateix t’instruiré,

t’ensenyaré el camí que has de seguir;*

t’aconsellaré, els meus ulls vetllaran per tu.*

5 Així com ignores quin és el camí de l’alè de vida* i com es formen els ossos a les entranyes de la dona embarassada, també ignores com actua Déu, ell que fa una cosa i l’altra.*

3 Jesús li respongué:

– En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt.*

26 Jesús se’ls mirà i els digué:

– Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot.*

35 Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir:

– Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.*

28 Ja no hi ha jueu ni grec,* esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist. 29 I si vosaltres sou de Crist, també sou descendència d’Abraham, hereus de la promesa.*

21 Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo.*

22 Allunyeu-vos de tota mena de mal.*

3 És cert que som homes, però no lluitem de manera purament humana.

18 Nosaltres no fixem la mirada en això que veiem, sinó en allò que no veiem, perquè les coses que veiem són temporals, però les que no veiem duren per sempre.*

13 Que ningú, quan és provat, no digui: «És Déu qui em tempta.»* Perquè Déu no pot tenir temptacions de fer el mal, i ell no tempta ningú.