Feliç el qui ha estat absolt de la faltax
1 Del recull de David. Cant.x
Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist que un vel cobria el seu pecat.
2 Feliç l’home a qui el Senyor no té en comptex la culpax
i que dintre seu ja no manté l’engany.x
3 Mentre jo callava la culpa,x
se’m consumien les forcesx de tant cridar tot el dia.
4 Mentre nit i dia la teva mà pesava damunt meu,
s’eixugava el meu vigorx com en les secades d’estiu.xPausax
5 Però ara reconec el meu pecat,x
no t’encobreixo més la meva culpa.
He dit: «Confessaré la meva falta al Senyor.»
I tu m’has perdonat la culpa comesa.xPausa
6 Per això et supliquen els fidels
a l’hora propícia;x
per més que creixin les aigües,
a ells ni els tocaran.
7 En tu he trobat el meu recer,
em guardes del perill.
Fes que ells celebrin al meu voltant
que tu, Senyor, m’has salvat. Pausa
8 Em dius: «Jo mateix t’instruiré,
t’ensenyaré el camí que has de seguir;x
t’aconsellaré, els meus ulls vetllaran per tu.x
9 No siguis com el cavall o la mula, que no entenen res
i han d’anar governats amb brides i regnes;
perquè, altrament, no t’hi podries acostar.»
10 Els injustos sofriran moltes penes,
però l’amor del Senyor
envolta els qui confien en ell.
11 Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;x
homes rectes, aclameu-lo.x