Salms 57

Alça’t cel amunt, Déu meu*x

1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Poema del recull de David. De quan es va refugiar a la cova fugint de Saül.*x

2 Compadeix-te de mi, Déu meu,

compadeix-te de mi;

en tu s’empara la meva ànima.

M’emparo a l’ombra de les teves ales*x

fins que passin aquests mals.

3 Clamo al Déu altíssim,

al Déu que tant m’afavoreix.*x

4 Estén la mà des del cel i em salva,

avergonyeix els meus perseguidors: Pausa*x

Déu estén el seu amor i la seva fidelitat.

5 Estic envoltat*x de lleons,

he de jeure entre gent que escup foc;

les seves dents són llances i fletxes,*x

la seva llengua, una espasa esmolada.*x

6 Alça’t cel amunt, Déu meu,

i omple la terra de la teva glòria.*x

7 Havien parat un llaç als meus peus*x

perquè jo hi ensopegués;*x

havien obert un clot davant meu,

i ells mateixos hi han caigut.*xPausa

8 El meu cor se sent segur, Déu meu,

se sent segur el meu cor.

Tocaré i cantaré:

9 desvetlla’t, cor meu.*x

Desvetlleu-vos, arpa i lira meva,

vull desvetllar l’aurora.*x

10 Et lloaré enmig dels pobles, Senyor,

et cantaré davant les nacions.

11 El teu amor és gran fins al cel,

la teva fidelitat arriba fins als núvols.*x

12 Alça’t cel amunt, Déu meu,

i omple la terra de la teva glòria.