Salms 2

Per què s’avaloten les nacions?*x

1 Per què s’avaloten les nacions,*x

i els pobles es conjuren en va?

2 Els reis de la terra prenen les armes,

conspiren alhora els sobirans*x

contra el Senyor i contra el seu Ungit:*x

3 «Trenquem els seus lligams!

Traguem-nos el seu jou!»*x

4 Però se’n riu el qui té el tron al cel,

el Senyor els veu i se’n burla.*x

5 Aleshores els parla indignat,

amb el seu enuig els desconcerta:

6 «Jo mateix he consagrat el meu rei

a Sió, la meva muntanya santa.»

7 Ara proclamo el decret del Senyor.*x

Ell m’ha dit: «Tu ets el meu fill;*x

avui jo t’he engendrat.*x

8 »Demana-m’ho, i et daré els pobles per herència,*x

posseiràs el món d’un cap a l’altre.*x

9 Els destrossaràs amb una vara de ferro,

els esmicolaràs com un gerro de terrissa.»*x

10 Per tant, reis, tingueu seny;*x

apreneu, governants de la terra.*x

11 Serviu el Senyor, venereu-lo,

veniu tremolosos a fer-li homenatge,*x

12 no fos cas que s’irrités i acabéssiu malament*x

si de sobte s’inflamava el seu enuig.

Feliços els qui en ell es refugien.*x