Hi ha un Déu que judica a la terrax
1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Poema del recull de David.
2 ¿No és cert que, si parleu, calla la justícia?x
Vosaltres, homes, ¿judiqueu amb rectitud?x
3 Conscientment cometeu injustícies a la terra,
la vostra violència fa pes a la balança.x
4 Els malvats, en néixer, ja es desvien,
els mentiders s’extravien de petits,
5 porten un verí com el verí de les serps.
Són com l’àspid sord que es tapa l’orellax
6 per no sentir el cant del bruixot,
que amb el seu art l’encantaria.x
7 Déu meu, trenca’ls les dents a la boca,
trosseja’ls, Senyor, els ullals de lleó.x
8 Que es fonguin com l’aigua que s’escola,x
que es perdin les fletxes que disparen.x
9 Que siguin com el llimac, que s’arrossega,
o com l’avortó, que no arriba a veure el sol.x
10 Que abans no facin mata com els cards,
verds o secs, els escombri l’huracà.x
11 El just celebrarà que fas justícia,
es rentarà els peus amb la sang dels malvats.x
12 Tothom dirà: «Realment, hi ha un fruit per al just.x
Ben cert, hi ha un Déu que judica a la terra.»x