Parla el Senyor, Déu dels déusx
1 Salm. Del recull d’Assaf.x
Parla el Senyor, Déu dels déus,x
convoca la terra de llevant fins a ponent.
2 Des de Sió, bellesa perfecta,
Déu resplendeix.
3 Ve el nostre Déu, i no callarà.x
Li va al davant un foc devorador,x
al voltant d’ell es congria la tempesta.
4 De dalt estant convoca el cel i la terra
al judici del seu poble:x
5 «Aplegueu els meus fidels,
que amb l’ofrena d’una víctima
van concloure amb mi una aliança.»x
6 El cel proclama la seva justícia,
és Déu mateix qui judica. Pausax
7 «Escolta, poble meu, que et vull parlar;x
Israel, jo testifico contra tu:
Jo sóc el Senyor, el teu Déu.
8 »No és pas pels sacrificis que et reprenc:
constantment m’ofereixes holocaustos.
9 Però, ¿puc acceptar vedells de casa teva
o bocs dels teus ramats,
10 quan són meus els animals feréstecs
i tinc molt de bestiar per les muntanyes?x
11 Conec un per un els ocells que van pels cims
i són meus els animals més petits.
12 »Si tenia fam, no t’ho diria:
és ben meu el món i tot el que s’hi mou.x
13 ¿Et creus que menjaré carn de vedells
i beuré la sang dels bocs?
14 »Ofereix a Déu víctimes d’acció de gràcies,x
compleix el que has promès a l’Altíssim.x
15 Invoca’m en dies de perill:
jo et salvaré i tu reconeixeràs la meva glòria.»
16 A l’injust,x Déu li diu:
«Per què parles tant dels meus preceptes
i t’omples la boca amb la meva aliança,x
17 tu que detestes la correcció
i tant se te’n dóna de les meves paraules?
18 »Si veus un lladre, t’hi avens,x
trobes els adúlters i t’hi ajuntes.
19 Obres els llavis per dir mal,
la teva llengua maquina enganys;
20 t’asseus a malparlar del teu germà,
a difamar el fill de la teva mare.x
21 »He de callar mentre fas tot això?
Et pensaves que seria com tu?
Te n’acuso, t’ho retrec a la cara.
22 Enteneu-ho bé, els qui us oblideu de Déu:x
si faig presa de vosaltres,x ningú no us salvarà.
23 »El qui ofereix víctimes d’acció de gràciesx
reconeix la meva glòria.
L’home que camina honradamentx
veurà la salvació de Déu.»x