Déu és el nostre castell de refugix
1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè.x A la tonada de «Alamot».x Càntic.
2 Déu és el nostre castell de refugi,x
un defensor ferm en hores de perill.
3 Per això no temem res quan la terra se somou,
quan les muntanyes trontollen dins els mars;x
4 ja poden bramular i escumejar les seves aigüesx
i, al seu embat, estremir-se les muntanyes. Pausax
5 Els braços d’un riux alegrenx la ciutat de Déu,
la mansió més sagrada de l’Altíssim.x
6 Déu és al mig d’ella, no pot trontollar.x
Déu la defensa abans que apunti el dia.
7 Si els pobles s’avaloten i trontollen els reialmes,
retruny la seva veu i la terra es desfà.x
8 El Senyor de l’univers és amb nosaltres,x
la nostra murallax és el Déu de Jacob.xPausa
9 Veniu, mireu les gestes del Senyor,
les meravellesx que fa sobre la terra.x
10 A tot arreu ha fet cessar els combats,
ha trencat els arcs i trossejat les llances,
ha tirat al foc els escuts.x
11 «Desistiu, reconeixeu que jo sóc Déu:
domino els pobles, domino la terra.»x
12 El Senyor de l’univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob.xPausa